Economia

Fre de mà al creixement econòmic per la guerra

En un marc d’alta inflació, la caiguda del consum privat deixa l’avanç del PIB en tan sols un 0,3%

El govern espanyol preveu que el pla de recuperació farà possible tancar l’any creixent un 4,3%

L’impacte de la guerra a Ucraïna s’ha dei­xat notar, com era d’espe­rar i fins i tot una mica més, en el crei­xe­ment econòmic del pri­mer tri­mes­tre d’enguany a l’Estat espa­nyol. El pro­ducte inte­rior brut (PIB) con­ti­nua en posi­tiu, però quasi imper­cep­ti­ble­ment: només ha avançat un 0,3%. La dada ha obli­gat l’exe­cu­tiu espa­nyol a rebai­xar en tres punts la pre­visió de crei­xe­ment per a aquest 2022, que passa ara del 7% pre­vist al 4,3%.

El prin­ci­pal fre per al crei­xe­ment econòmic és una de les peces clau del sis­tema: la con­tracció del con­sum dels par­ti­cu­lars, d’un 3,7%. L’alta inflació del pri­mer tri­mes­tre, con­di­ci­o­nada sobre­tot pels alts preus energètics deri­vats de les ten­si­ons bèl·liques –tot i que ja venien arros­se­gant-se des de finals de l’any pas­sat– ha pas­sat fac­tura a les but­xa­ques de les famílies. Els preus de l’abril s’han mode­rat en un punt res­pecte al març, però són encara altíssims, del 8,4%. La pre­visió del Banc d’Espa­nya és que la mit­jana de la inflació en tan­car l’any se situï en un 7,5%, per un 3,1% de l’any pas­sat. En aquest con­text, la pre­visió d’ahir del govern és que el con­sum de les famílies es man­tin­gui en desac­ce­le­ració enguany, en un 3,5%.

Ara bé, no tot són males notícies, segons l’exe­cu­tiu espa­nyol. Per al con­junt de l’any, cal­cula un crei­xe­ment en verd, del 4,3%, segons va anun­ciar la minis­tra d’Assump­tes Econòmics i vice­pre­si­denta pri­mera Nadia Calviño. Tot i reconèixer que el con­text actual obliga a fer pre­vi­si­ons mar­ca­des pel “prin­cipi de màxima prudència”. I hi ha afe­git que el moment actual con­ti­nua sent el d’una “ele­vada incer­tesa per la situ­ació geo­política inter­na­ci­o­nal i la forta pujada dels preus de l’ener­gia”.

Fins al 2023

En aquesta situ­ació, el govern de Sánchez no pre­veu que l’eco­no­mia torni a nivells pre­pandèmics fins al pri­mer semes­tre del 2023. El suport del pla de recu­pe­ració “seguirà gua­nyant impuls enguany i el vinent”, segons Calviño. Ho escal­farà la inversió, que es pre­veu que s’acce­leri un 9,3%, i, con­següent­ment, l’oferta de feina. El turisme és un dels pilars de l’eco­no­mia esta­tal i es pre­veu que enguany creixi un 80% res­pecte al regis­trat el 2019.

El dèficit públic va bai­xar fins al febrer d’un 39% res­pecte al mateix període ante­rior equi­va­lent al 0,9% del PIB, uns 11.741 mili­ons. L’Estat també ha ingres­sat molt més en tri­buts, un 16,4% més, fins als 35.385 mili­ons. I ha gas­tat menys, sobre­tot en pres­ta­ci­ons soci­als.

La de l’Estat, l’economia que més avança de la zona euro

Els preus van pujar encara una dècima més aquest d’abril a la zona euro, fins a establir un nou rècord inflacionari del 7,5%. Són les dades avançades ahir per Eurostat, que també indica que l’economia es va desaccelerar un 0,2% el primer trimestre. La de l’Estat espanyol es va comportar una mica millor, creixent el 0,3%, i malgrat aquesta migradesa va ser la que més ho va fer a la zona euro. Alemanya ha aconseguit esquivar la recessió (0,2%), impulsada per les inversions després de la caiguda del darrer trimestre del 2021. A la majoria de països europeus el creixement de l’economia s’ha mesurat amb dècimes, i en alguns com França s’ha estancat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.