L’única causa judicial oberta per espionatge, la que va afectar l’expresident del Parlament, Roger Torrent i el diputat Ernest Maragall, està encallada al jutjat 32 de Barcelona. Tanmateix, la revelació que el seguiment il·legal a través del programari Pegasus va afectar fins a 65 persones més dona impuls i més arguments a una causa que ara també té en el punt de mira el Centre d’Investigació d’Intel·ligència (CNI) i els cossos de seguretat de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil com a possibles autors d’un delicte d’espionatge en el cas que compressin a l’empresa israeliana NSO el programari a través del qual van intercedir localitzacions, missatges i converses des dels mòbils dels afectats.

Així ho van explicar ahir en un acte a la Universitat de Barcelona els advocats Gonzalo Boye, també espiat i representant dels membres de Junts afectats; Andreu van den Eynde, lletrat dels casos d’ERC; Benet Salellas, advocat de la CUP i d’Òmnium Cultural, i Antoni Abad, defensor de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

A més d’ampliar el nombre de querelles i els possibles autors del delicte, les dimensions del Catalangate també obliguen a ampliar el focus de la investigació amb una demanada perquè el jutge reclami la desclassificació de matèria reservada i encara més després de les declaracions de la ministra de Defensa, Margarita Robles, al Congrés assumint l’espionatge per part de l’Estat per defensar-se de l’independentisme.

Aquí també rau la importància d’aquest nou gir del cas, ja que com ahir explicaven els advocats dels afectats cal exposar i demostrar a Europa els “nivells de repressió que l’Estat exerceix contra el moviment independentista”, diu Salelllas, ja que en aquest cas, i com indica Boye, no es van intervenir els mòbils “per investigar fets delictius, sinó simplement per espiar” i això, hi afegeix, és “un delicte de manual”. Per Salellas, el debat rau en si es pot “justificar o no un espionatge massiu que vulnera els drets més bàsics de ciutadans amb l’únic vincle de defensar l’Estat de l’independentisme, i està clar que no”, assenyalava.

En espera que els pròxims dies acabin de concretar els detalls de la causa judicial, tot sembla indicar que el gruix de les querelles es presentarà al jutjat 32 de Barcelona a excepció dels cassos que porta l’advocat Boye, ja que alguns seguiments es van fer a ciutadans que en aquell moment vivien, exercien o eren en altres ciutats europees. La querella contra l’empresa israeliana NSO per part de tots els espiats ja es dona per feta, i del que es tracta és d’estirar aquest fil per saber qui va adquirir i per què i fins a quin punt es van vulnerar drets bàsics i fins i tot la relació entre advocat i client en els judicis que s’han portat a terme contra independentistes.