Aquest Primer de Maig la gent treballadora estem de celebració. Després d’una dècada de lluites i gràcies al diàleg social hem recuperat drets que ens havien arrabassat i n’hem guanyat de nous, però sobretot hem aconseguit un millor marc normatiu, una nova reforma laboral, que reequilibra les relacions laborals i que aposta decididament per l’estabilitat en l’ocupació. Ara cal que des de les administracions públiques hi posin els recursos necessaris per fer-la efectiva.

Aquesta bona notícia no amaga els grans reptes que tenim al davant. L’escalada de preus ens empobreix cada dia més i augmenta les desigualtats al nostre país; Les grans transformacions que està vivint la nostra economia a causa de la digitalització i la crisi climàtica poden expulsar moltes persones del mercat de treball com estem veient amb els ERO massius en el sector del comerç, entre d’altres.

Cal apostar per un nou contracte social que situï les persones i les seves necessitats al centre de les prioritats polítiques i econòmiques. En aquest sentit, cal contenir els preus i per això es fa imprescindible canviar el sistema de fixació de preus de l’energia i gravar fiscalment els beneficis caiguts del cel de les empreses energètiques per tal de salvar l’estabilitat de persones i empreses. Cal desenvolupar una negociació col·lectiva que garanteixi el poder adquisitiu i per tant, que inclogui clàusules de revisió salarial. No és de justícia incrementar preus de béns i serveis i no apujar salaris, i que alguns facin negoci amb aquesta situació. Cal un pacte de rendes que vagi més enllà dels salaris i que abordi una reforma fiscal que faci pagar als qui més tenen, perquè aquesta és l’única manera de garantir els drets de la ciutadania, és a dir, de tenir una sanitat sense llistes d’espera, una escola no segregadora, habitatge social, ajudes directes a les rendes més baixes o una seguretat social en què t’atenguin presencialment. Ara és l’hora de disposar de salaris suficients i dignes, de potenciar l’ocupació estable i de qualitat i de posar fi a les desigualtats. La gent treballadora ho tenim clar: aquesta crisi no l’hem de pagar nosaltres!