Aquest 1 de Maig el podem catalogar de primera gran cita postpandèmia, subsumits encara en aquesta síndrome d’aïllament, de recança a reunions i espais comuns. Serà per a nosaltres el retrobament d’aquells llocs naturals de reivindicació, de denúncia pública que tants èxits han portat a la classe treballadora. Espais comuns per fer front de manera decidida i compromesa a realitats de necessària superació.

La situació actual de l’escalada de preus, generada per la cobdícia dels oligopolis energètics, ha portat Girona a un procés inflacionari que fa que, des que va començar l’any, l’IPC a Girona hagi triplicat el que es va generar en tot el 2021, fins al 10,5%. La manca de redistribució de la riquesa, i del monocultiu econòmic de sectors esgotats com el turístic, està generant grans bosses de pobresa.

Cal apujar de manera urgent els sous. A la situació de pobresa generada per l’atur i la precarietat, crisi rere crisi, actualment s’hi afegeix la realitat de les treballadores i treballadors pobres, gent que malgrat treballar a jornada completa no pot afrontar les necessitats bàsiques de la vida quotidiana i no pot arribar a final de mes. És vergonyós la pujada de preus desproporcionada en productes bàsics com l’alimentació, la llum i el gas, quan encara tenim un problema de preus i d’habitatge dels més alts d’Europa. Com a societat no ens ho podem permetre. El treball ha deixat de ser garantia de poder viure amb dignitat. Igualment és flagrant la realitat de la desigualtat de gènere a la feina, la patronal ha normalitzat que les dones cobrin menys, donant menys valor a l’ocupació de sectors i treballs feminitzats, com el del comerç, hostaleria, les cures… I malgrat l’impuls de l’obligatorietat dels plans d’igualtat a l’empresa, aquesta continua amb poca sensibilitat i coresponsabilitat per erradicar la bretxa salarial. A Girona més del 90% de les empreses són petites (menys de deu treballadors), i els plans d’igualtat no hi incideixen. Cal apel·lar a la responsabilitat empresarial com un imperatiu social.

És necessari articular mecanismes per repartir els guanys socialment generats. Fer una aposta per augmentar els salaris i per una fiscalitat justa. Cal una aposta clara de l’administració i de les patronals per incentivar les millores en els sectors més tocats dels quals depèn l’economia gironina. Hem de canviar el model productiu cap a un de més just, amb menys desigualtats, de més qualitat.

A Girona s’ha de poder desenvolupar els projectes de vida amb dignitat.