Societat

Àsia

El Japó també es buida

Més de la meitat dels municipis japonesos són considerats pel govern com a “àrees despoblades”, per primera vegada en la història

Les grans ciutats, amb Tòquio al capdavant, continuen sumant habitants

Continua el degoteig de dades que indica el constant declivi de la població japonesa. Enguany, per primer cop en la història del país, més de la meitat dels municipis del país seran designats com a “àrees despoblades”. Segons el sistema de qualificació del Ministeri de l’Interior nipó, 885 municipis –l’equivalent al 51,5% dels 1.718 termes municipals del Japó, amb l’excepció dels barris especials de la capital– són considerats oficialment com a totalment o parcialment despoblats, 65 poblacions més que l’any 2021.

El govern japonès ha anunciat la intenció d’assignar en el pressupost inicial per l’any fiscal del 2022 més de 520.000 milions de iens (prop de 4.000 milions d’euros) per ajudar aquests municipis despoblats a afrontar els múltiples reptes i problemes que generen les localitats amb pocs habitants, com ara el manteniment de centres educatius i sanitaris, així com evitar el tancament de línies i serveis de transports públics, entre d’altres. L’increment de despeses per tractar aquest problema és gairebé el doble que fa una dècada i el govern assumeix que els costos pujaran si la població continua caient.

El 2014, el govern del llavors primer ministre Shinzo Abe es va fixar com a objectiu mitigar la migració de zones rurals a Tòquio, i va crear el càrrec de ministre d’Estat per revitalitzar les àrees rurals, però, malgrat els esforços, la capital japonesa continua acollint més gent de la que se’n va. També alguns d’aquests municipis en risc de despoblació van oferir cases i residències gratuïtes, entre altres avantatges, a totes aquelles famílies, nacionals o estrangeres, que s’hi instal·lessin. L’actual primer ministre, Fumio Kishida, impulsa un programa de “ciutat jardí digital” amb els governs regionals i locals i el sector privat per dinamitzar les regions rurals del país.

La població japonesa va començar a baixar el 2010, després d’un pic de 128 milions, i, llevat que hi hagi un fort canvi de tendència i es produeixi un augment de la taxa de natalitat o que se suavitzi la tradicional resistència japonesa a la immigració estrangera, s’estima que la població nipona es reduirà a 108 milions el 2050 i a 87 milions el 2060. Aleshores, quatre de cada 10 ciutadans japonesos tindrà més de 65 anys.

El paradigma de Nagoro

El cas de la localitat de Nagoro, a la prefectura de Tokushima, al sud del país, ha donat la volta al món com un paradigma de la situació del Japó rural pel gran nombre de maniquins de mida natural situats per tot el poble i que l’han convertit en una hòrrida atracció turística. Aquest poble, poques dècades abans, tenia més de 300 habitants, però la gran majoria va decidir emigrar a causa de la manca de feina, i actualment queden poc més d’una trentena d’habitants, pràcticament tots de més de 70 anys. Nagoro, com milers de llogarrets del país, s’està convertint en un poble fantasma o, en el millor dels casos, en un tètric museu a l’aire lliure congelat en el temps. Miyoshi, la població més propera, va passar de tenir 45.340 habitants el 1985 als 24.368 el 2019 i més d’una quarta part dels veïns ja tenen més de 75 anys. Tot i que l’Ajuntament va començar a oferir beneficis i subvencions per fomentar la natalitat, el cens no deixa de baixar.

128
milions
d’habitants és el pic de la població japonesa, registrat el 2010. Des de llavors, hi ha hagut un declivi demogràfic que, si no es frena, podria reduir la població nipona a 108 milions, el 2050, i a 87, el 2060.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.