La Comissió Europea ha proposat avui un veto progressiu a les compres europees de petroli rus per a finals d’any i sancionar els militars d’alt rang responsables de les matances de civils a Butxa i Mariúpol, dues ciutats ucraïneses arrasades després de l’ocupació russa i símbols del patiment civil durant la invasió. A més, també es proposa excloure del sistema SWIFT el principal banc rus, Sberbank.

Aquestes mesures formen part de la sisena tanda de sancions que la Unió Europea espera imposar en els propers dies a Moscou una vegada que els Vint-i-set les aprovin per unanimitat i se sumen a una àmplia bateria de mesures aplicades des de finals de febrer amb l’objectiu de frenar la maquinària de guerra del Kremlin i obstaculitzar l’economia russa.

Després de l’embargament de carbó que ja està en marxa, Brussel·les apunta en aquesta ocasió al petroli, que la Unió Europea va comprar a Rússia per valor de 74.000 milions el 2021 i que els Estats membres deixaran d’importar progressivament d’aquí a final d’any.“Serà una prohibició total d’importació de tot el petroli rus, per mar i per oleoducte, cru i refinat”, ha dit la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, davant del Parlament Europeu.

Brussel·les advoca perquè aquest veto s’implanti “de manera ordenada (...) per assegurar rutes de subministrament alternatives i minimitzar l’impacte als mercats globals”, amb un veto al cru en sis mesos i un embargament als productes refinats “per a finals d´any”.

Quan encara falten ultimar els detalls, fonts europees van indicar que Hongria i Eslovàquia, que són totalment dependents del petroli rus i no tenen sortida al mar, podrien disposar de més temps.

El sisè paquet de sancions apunta també als responsables de crims de guerra a Butxa, de la qual s’han recuperat més de 1.200 cadàvers de civils després de l’ocupació russa, o Mariúpol.“Sancionarem militars d’alt rang i altres individus que van cometre crims de guerra a Butxa i que són responsables del setge inhumà de la ciutat de Mariupol”, va anunciar Von der Leyen.

Aquestes mesures restrictives se sumen a aquelles contra 680 individus i 53 entitats russes relacionades amb la invasió d’Ucraïna, entre ells el president rus, Vladímir Putin, el ministre d’Exteriors, Sergei Lavrov; i un nodrit grup d’oligarques propers al Kremlin.

Brussel·les també proposa suspendre l’emissió a la Unió Europea de tres cadenes de televisió russa que, segons Brussel·les, es dediquen a replicar “desinformació i mentides” del règim del president rus, Vladimir Putin.