El Partit Socialista (PS) de França ha arribat a un preacord per entrar al front unitari d’esquerres impulsat pel líder de La França Insubmisa (LFI), Jean-Luc Mélenchon, que ha haurà de ser validat aquest dijous pel Comitè Nacional socialista. El pacte, mal vist per la vella guàrdia del partit, ja ha suposat la sortida de l’ex-primer ministre Bernard Cazeneuve.

L’estrepitosa derrota de la seva candidata, Anna Hidalgo, a les presidencials del passat abril –no va arribar al 2% dels vots- ha portat la històrica formació a acceptar l’acord, en el que admet fins i tot la desobediència als tractats europeus que preconitza Macron, si bé han precisat que serà “temporal”.

L’acord assolit suposa que el PS presentarà candidats a unes 70 de les 577 circumscripcions del país. Els ecologistes d’Europa Ecologia-Els Verds (EELV, per les seves sigles en francès) es presentaran a un centenar; el Partit Comunista Francès (PCF), a mig centenar, i la resta quedaria en mans de l’LFI.

El Comitè Nacional del PS, compost per uns 200 membres, haurà de donar aquest dijous llum verd al pacte. El vistiplau d’aquest organisme es dona per fet perquè hi ha una majoria de la nova generació de la formació, que ha donat suport a les negociacions.

Cazeneuve abandona el PS
En canvi, l’aliança amb l’esquerra radical genera divisió entre les figures històriques del PS, que critiquen haver-se rendit als postulats de Mélenchon per obtenir alguns escons a l’Assemblea Nacional. Alguns dirigents socialistes han criticat les postures antieuropees de la França Insubmisa i la seva suposada proximitat amb el president rus, Vladímir Putin.

“Abandono el Partit Socialista en desacord per l’aliança firmada amb el partit de Jean-Luc Mélenchon”, ha anunciat Cazeneuve –que va ser primer ministre a l’última etapa del president François Hollande- a la revista regional La Manche Libre. “Perquè soc fidel al socialisme republicà i ho continuaré sent, no podré, en consciència i responsabilitat, romandre a un partit els dirigents del qual han perdut el nord”, ha afegit.

També ha expressat la seva “profunda decepció” amb el pacte Jean-Marc Ayrault,  primer ministre d’Hollande del 2012 al març de 2014.

El mateix Hollande ha posat en dubte “el fons de l’acord i fins i tot el punt de les circumscripcions”. “Però és una qüestió que ha de decidir el consell nacional del PS”, ha dit al diari regional La Montagne.

L’objectiu del front unitari de Mélenchon –que va ser integrant del PS fins al 2008- és conquerir el poder per la via dels diputats, en no poder fer-ho per la del sufragi directe. El líder de l’LFI es va quedar a 400.000 vots de superar a la primera volta de les presidencials a la candidata ultradretana Marine Le Pen.

Mélenchon està convençut que obtenir una majoria a l’Assemblea Nacional obligaria el president Emmanuel Macron a nomenar-lo primer ministre, en una nova cohabitació com les que ja van viure François Mitterrand i Jacques Chirac.

La França Insubmisa apel·la a la desobediència als tractats europeus, un punt que també va ser delicat en les negociacions amb els ecologistes, que d’entrada tampoc estaven d’acord amb l’avançament de l’edat de jubilació proposat pel partit de Mélenchon.

Amb els comunistes el principal punt de fricció és l’energia nuclear, que aquests volen potenciar i que l’LFI i els ecologistes volen reduir de manera gradual.