És sabut que en el nostre món dediquem dates, setmanes i anys a commemorar fets, reivindicar actius o cercar complicitats que són, o es vol que siguin, de tots. Tot plegat, que no és de generació espontània sinó que sorgeix d’estaments internacionals o de les nostres institucions, ens permet prendre el pols del món en què vivim en relació a allò que hom considera que cal incentivar entre els ciutadans, a allò de què cal conscienciar la societat, a aquells personatges de vàlua provada que cal divulgar o en l’obra dels quals és bo d’aprofundir.

Quan es tracta d’anys, la commemoració s’acostuma a concretar en una oferta d’actes adreçats a la societat en la seva diversitat i hi tenen el seu lloc des del públic en general a l’estudiós, d’ens locals a nacionals, de l’acadèmia a l’amateurisme, etc. en un enfilall d’activitats que, quant al nombre, es fonen just acabar la celebració.

Certament, la realitat fa necessari, ara per ara, aquest plantejament; per això, en aquest context ens volem referir a l’espectacle “[senzillament] Ferrater”, produït pel Consorci Teatre Fortuny de Reus i que s’hi ha representat aquest abril dins els actes de l’Any Ferrater.

Una tria de textos feta per Francesc Cerro-Ferran amb disseny d’escena d’ell mateix, ha estat interpretada per Mar Ulldemolins que hi ha posat veu. La soprano Martha Mateu, amb la formació musical Vespres d’Arnadí dirigida per Dani Espasa, l’ha embolcallat musicalment de forma magistral en un repertori, escollit per Espasa, exquisit i que Ivó Vinuesa ha completat audiovisualment. L’espectacle, fruit de talents d’aquestes comarques, ha estat magnífic i ens ha fet pensar en W. B. Yeats quan escriu que “el localisme no és sinó el guant que ens posem per abastar l’univers”.

I ens hi referim, també, perquè no es quedarà en un acte d’un dia, sinó que rodarà pels escenaris i tindrà un contínuum en el temps, si més no, proper. Senzillament, una sort.