No és una bombolla, és atracció
L’aparició de múltiples vehicles d’inversió, incubadores i acceleradores al país respon a les oportunitats que brinda l’ecosistema ‘start-up’, en procés de creixement i maduració
ACatalunya hi ha 170 factories de start-ups d’arrel local o internacional, conegudes en el sector com a venture builders; tres plataformes de finançament alternatiu (crowdequity): Capital Cell, Dozens i Crowdcube –que agrupen 13.697 microinversors–, i un total de 3.142 business angels. Amb aquestes xifres, mai vistes fins ara, sorgeix la pregunta: estem al davant d’una bombolla financera especulativa o d’un boom que respon a les necessitats de l’ecosistema start-up desenvolupat al país?
“Clarament no es tracta d’una bombolla”, afirma Ernest Sánchez, emprenedor, inversor i CEO de Nuclio, centre de formació digital i venture builder fundada el 2016 per Carlos Blanco, Alex Díaz, María Hidalgo i Marc Torres. Segons ell: “A Catalunya i l’Estat espanyol s’està fent una feina molt bona al voltant de l’ecosistema start-up. Barcelona, tot i ser encara un clúster petit, es posiciona cada cop més en llocs de lideratge. Es creen empreses i llocs de treball de qualitat, i quan això passa, el capital es trasllada. Els fons d’inversió analitzen les empreses emergents i inverteixen quan creuen que tenen recorregut. Això és el que està passant. Estem al davant d’un sector que va a més i, per aquest motiu, el capital se sent cridat.”
Sánchez assegura, també, que de projectes “n’hi ha molts”, però que cada cop més es troben amb el fet que “hi ha més capital que bons projectes”. Assenyala que no tot el diner es dirigeix al mateix lloc ni té la mateixa funció. “Es necessiten inversors diferents per a cada moment de l’start-up i, de fet, hem d’anar cap a una diversificació adequada d’inversors per a cada una de les fases per les quals passa una emergent. Per exemple, encara ens en falten molts per a les etapes de creixement de les emergents, perquè encara no som un mercat prou madur en aquesta franja”, rebla.
Les xifres parlen.
Quant a finançament, l’any passat va ser el de major volum d’inversió captat per les empreses emergents en la sèrie històrica, ja que es va arribar als 1.479 milions d’euros.
En l’ecosistema barceloní, el 2021 es van realitzar un total de 154 rondes de finançament, que el van situar en quarta posició respecte als hubs capdavanters a Europa, com ara Berlín (amb 292 rondes) i París (382). De les start-ups que van optar a finançament a través de rondes d’inversió, el 27% van captar quantitats superiors al milió d’euros, participant en sèries A (fins a 5 milions d’euros), B (fins a 20 milions) i C (de 20 a 200 milions), mentre que les rondes d’emergents pre-seed (fins a 50.000 euros) i seed (fins al milió d’euros) van representar el 73% del total de la inversió captada.
Pel que fa a les inversions realitzades per venture capital, Barcelona se situa com a sisè hub de la UE en volum de finançament, i avança tres posicions en el rànquing respecte al 2020. Les start-ups ubicades a Catalunya van aconseguir captar 2.100 milions d’euros d’aquests fons l’any passat, una xifra destacada, però encara allunyada de les aconseguides en les cinc ciutats que la precedeixen: Munic (4.000 milions d’euros), Amsterdam (4.300), Estocolm (6.700), París (7.000) i Berlín (9.100).
Per al CEO de Nuclio, aquestes xifres indiquen que els diners “hi són, però que s’haurien de desplaçar cap a rondes que necessiten les start-ups més madures”. En canvi, opina: “De plataformes de crowdequity, ja n’hi ha prou amb les que tenim, sobretot perquè faciliten l’entrada de petits inversors.” Reconeix, però, que hi ha “molt oportunista entre les venture builder [acceleradores]” i que això perjudica tothom, tot i que assegura que els inversors “saben diferenciar entre seriosos i oportunistes”.
En els darrers cinc anys, l’ecosistema start-up català ha captat un total de 4.178 milions d’euros. Dins d’aquest ecosistema, les emergents dedicades a intel·ligència artificial (IA)/big data, cloud/edge, IoT i sensòrica, i automatizació han estat les que han realitzat rondes de finançament més altes (sèries A, B, C).
Efecte crida.
El diner es mou com mai. “No s’havia vist res semblant a aquesta mobilització de capital cap a les start-ups en l’àmbit global que s’està produint en els darrers anys. Ara és senzill moure diner d’un lloc a un altre, però també les persones ho tenen millor, perquè el teletreball o facilita. Durant la pandèmia es van aturar molts sectors productius. En canvi, les emergents no van parar, tot al contrari, es van engendrar nous negocis en ple confinament”, explica Juncà.
El naixement de nous fons d’inversió i l’increment de les aportacions dels que ja existien “no és cap especulació, no és res fictici, tot al contrari”: “A més, aquesta tendència continuarà a l’alça en els pròxims anys, n’estic convençut”, assegura. Segons les previsions del govern, el 2030 Catalunya espera haver arribat a comptabilitzar 4.000 start-ups i “haver bressolat 16 unicorns (empresa tecnològica valorada entre 250 i 1.000 milions de dòlars)”: “I som realistes amb les xifres. Aquesta és la fita, però no és l’objectiu final. El que volem és que les empreses que neixen aquí també creixin aquí”, afirma Juncà.
Barcelona se situa en quart lloc entre els ecosistemes d’empreses emergents europees amb un major nombre de scaleups, start-ups, que han aixecat més d’1 milió de dòlars en inversió, amb un total de 310 empreses. Només ha estat superada per París (1.257 empreses), Berlín (551) i Estocolm (465). Algunes emergents barcelonines són ben conegudes pel públic en general, com ara Wallapop, Housfy, Factorial, Red Points, Impress, Cooltra i Mediktor.
Gens casual.
L’eclosió de start-ups va arribar, i no casualment, acompanyada de la crisi financera del 2010. Des de les administracions públiques es va donar un fort impuls a l’emprenedoria, davant les altes xifres d’atur i la falta de llocs de treball.
“Va ser una sortida per a molts, però alhora es va produir l’esclat tecnològic, que també va facilitar el naixement de noves empreses”, afirma Piqué.
En definitiva, es va crear un entorn amb moltes més oportunitats per desenvolupar aquestes empreses emergents “un paisatge que també ha donat facilitats per inversió a aquells que no en saben, a través de plataformes de crowdfunding, microestalviadors que van posant petites quantitats de diner en una o altra emergent, com si es tractés d’un joc”.
L’ecosistema creat, segons Piqué, “va empènyer els inversors cap a aquest nou camí i han aparegut instruments, sobretot en mans privades, atrets per un entorn emprenedor que creix”.
Tot i això, assenyala que els ecosistemes “s’organitzen allà on hi ha diners, però també altres qüestions fan de crida, com els avantatges fiscals”. Es refereix a accions públiques de països com ara Irlanda, “on el mateix govern té un fons d’inversió de capital risc força potent que aposta molt fort per les start-ups, un fet que és important per fer créixer de manera ràpida l’ecosistema”.
D’altra banda, assegura: “Hi ha recursos, però hem d’actuar per anar a un mercat més gran per poder atreure els inversors que juguen en una altra lliga, una de molt superior.” Però destaca: “A Europa tenim un problema que afecta també al creixement d’aquests ecosistemes de start-ups, i és el de l’atomització de hubs d’innovació i d’empreses emergents, i d’aquesta atomització els inversors no se n’escapen. Seria bo també una concentració de hubs i de diners per poder fer front a les grans rondes d’inversió.”
Impuls a les ‘agrotech’ i les ‘foodtech’
“Volem fer créixer les start-ups del sector agroalimentari perquè és un àmbit de gran importància per al nostre país, però també perquè és un camí per ajustar les desigualtats territorials”, anuncia Lluís Juncà, director general d’Innovació d’ACCIÓ. Segons l’informe Barcelona&Catalonia Startup Hub, de les 1.902 emergents registrades al país l’any passat, 120 innoven en les àrees foodtech i agritech. Destaquen Groots, dedicada a l’agricultura vertical; Heura, que ofereixen productes proteics d’origen vegetal; Natural Machines, que han ideat la primera impressora 3D d’aliments; RawData, autors d’un software de gestió agrícola que combina el big data i la IA per ajudar les empreses de viticultura i horticultura a prendre les millors decisions; Kibus, creadors d’una màquina que cuina aliments deshidratats per a mascotes (premiada aquest maig pel programa Unleashed Accelerator de Purina com una de les sis start-ups petcare més innovadores), i també Agroptima, autors d’una eina mòbil de gestió de granges per a agricultors.