Les principals operacions d’inversió en el mercat residencial català són de la modalitat anomenada build-to-rent, és a dir construir per llogar, i estan protagonitzades per fons estrangers, sovint alemanys, com ara Patrizia i DWS, que també són molt actius a Madrid. L’interès creixent per aquest tipus de producte immobiliari sorprèn fins i tot experts del sector, que no acaben de detectar una demanda real.

El cert és, però, que hi ha tendències de fons que aposten per l’èxit d’aquesta fórmula. La primera és la convergència del mercat català amb alguns dels principals mercats europeus, com ara l’alemany i el francès. Cal pensar que a Catalunya la taxa del lloguer és del 30%, mentre que a Alemanya és del 50% i a França del 36%. L’altra està relacionada amb els canvis socioeconòmics que afavoririen una mobilitat més gran de les famílies que, en conseqüència, apostarien, cada cop més per la flexibilitat del lloguer al davant de la propietat.

D’altra banda, l’entrada del gran capital també està contribuint a la institucionalització de l’oferta de lloguer, que actualment està dominada per molts petits inversors locals, segons destaca l’estudi sobre el mercat residencial elaborat per Deloitte per a API Catalunya.

Ara bé, es dona la circumstància paradoxal que aquest petit inversor està de retirada, aparentment per un entorn legal que considera advers. Segons dades recopilades per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona a partir de l’oferta publicada en els principals portals immobiliaris a tot Catalunya, en el moment de la recuperació de la pandèmia i coincidint amb l’aplicació de la contenció de rendes del lloguer, s’observa que per cada cinc pisos en venda només n’hi ha un en lloguer, quan abans de la covid, la relació era de dos a un. “La contenció de rendes provoca efectes negatius en el mercat”, ha dit Òscar Gorgues, gerent de la Cambra.