L’exsecretari de Seguretat de Hong Kong John Lee ha estat elegit aquest diumenge nou cap del govern de la ciutat autònoma.

Antic inspector de la policia i fins ara número dos de l’actual Executiu, Lee serà el sisè líder de l’executiu de Hong Kong en substitució de Carrie Lam, que ha acabat el mandant com la governant pitjor valorada per la població d’ençà que el 1997 el Regne Unit va retornar a la Xina la sobirania sobre la fins aleshores colònia britànica.

Lee, de 64 anys, ha agraït en roda de premsa el suport del comitè electoral a la seva elecció.  El càrrec no es tria per sufragi popular sinó amb una elecció en la qual només poden votar els membres d’un restringit comitè afí a Pequín. Un total de 1.416 dels 1.428 membres del comitè, el 99,15%) han donat el seu suport a Lee, que és l’únic candidat que s’hi ha presentat i que ha rebut el vistiplau de Pequín.

La votació, que ha durat només dues hores i mitja, ha tingut una altíssima participació, del 97,74%. No obstant, hi ha hagut quatre paperetes nul·les.

L’expolicia reconvertit a secretari de Seguretat s’ha compromès a garantir el control polític de la ciutat en un moment de tensions entre la Xina i Occident. Durant la seva campanya, Lee ha explicat que entre els seus plans hi ha “garantir la llei i l’ordre”, “protegir l’ordre constitucional” i “mantenir una administració eficient i neta que permeti a Hong Kong establir un entorn estable i segur en tots els aspectes”.

Durant el mandat de Lam el territori autònom ha patit canvis sense precedents que han fet trontollar el seu estatus de centre financer asiàtic, a més de retrocedir en les llibertats civils existents en pro d’un acostament al govern xinès.

El major repte de Lee serà retornar a Hong Kong la competitivitat després de les protestes i els dos anys de pandèmia, així com intentar que la ciutat semiautònoma mantingui el seu estatus internacional com a centre de negocis.

Des del seu càrrec de secretari de Seguretat, Lee ha exercit un paper clau en la implementació de la regressiva llei de seguretat nacional imposada per Pequín per a contrarestar el moviment de protesta de 2019.

En virtut d’aquesta llei s’han produït múltiples arrestos i greus reculades en el respecte als drets humans a Hong Kong, segons Amnistia Internacional.