La situació inèdita viscuda amb la pandèmia també ha permès comprovar que el nivell de renda influeix en l’ús del transport públic encara més durant una alarma de contagis massius. Sense llançar hipòtesis sobre les raons de fons, a encàrrec de l’ATM, el Grup d’Estudis sobre Territori, Energia i Societat de la UAB va analitzar les dades de mobilitat metropolitana del març del 2020 al març del 2021. Només agafant l’exemple de la ciutat de Barcelona, es veu com en barris de renda familiar disponible (RFD) més baixa els veïns han tornat a agafar molt més el transport públic tot i la persistència dels contagis que no pas els veïns de barris de classe mitjana i alta.

Així, per exemple, els veïns dels barris amb una renda familiar més baixa –Ciutat Meridiana, Torre Baró, Vallbona, la Trinitat, el Verdum, la Prosperitat, la Guineueta, el Turó de la Peira, la Verneda i la Pau, el Carmel, Can Baró i la Zona Franca– van tornar a utilitzar el transport públic, aquest desembre passat, en percentatges del 75% o superiors respecte a la normalitat del gener del 2020. En canvi, els veïns de barris amb les rendes més altes –Sarrià, Pedralbes, la Bonanova, les Tres Torres, el Putxet, Sant Gervasi, l’Antiga Esquerra de l’Eixample, la Dreta de l’Eixample, Diagonal Mar i la Vila Olímpica– només van recuperar entre un 50% i un 60% de mobilitat amb transport públic. “Tinguem clar que l’ús del transport públic és una política social i d’igualtat. Sabem que les rendes baixes l’utilitzen més”, recorda la PTP. Considera globalment adequades les tarifes perquè, adverteix Ramírez, “qualsevol política de rebaixes no ha de crear forats ni suposar retallades de futur”. Però defensa que cal una “tarifació social”, amb descomptes molt alts per a aturats de llarga durada, estudiants i persones en risc d’exclusió o amb discapacitat.