Dos dels cinc magistrats que han firmat la interlocutòria del TSJC ordenat a la Generalitat que executi de manera immediata la sentència que obliga a fer un 25% d’hores en castellà a totes les escoles de Catalunya, han fet un vot particular. Si bé es tracta d’un vot que és concurrent amb el fons, discrepa en el fet d’admetre a qualsevol alumne com a part legitimada per demanar l’execució forçosa de la sentència.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en una interlocutòria requereix al conseller d’Educació, Josep González-Cambray, perquè en 15 dies com a molt “dicti les instruccions i estableixi les garanties de control que s’escaiguin” per fer que almenys una assignatura troncal es faci en castellà, a banda de l’assignatura de llengua castellana. El tribunal mana a Cambray que l’informi del compliment d’aquestes mesures en dues setmanes. A més, requereix també a l’Alta Inspecció educativa que verifiqui el compliment de les mesures i n’informi al tribunal.

En la interlocutòria que s’ha conegut avui el tribunal especifica que “el cos de la sentència reconeix la llibertat de la Generalitat per determinar amb llibertat d’apreciació els mitjans que consideri oportuns per fer efectiu l’ús vehicular de les llengües oficials. Allò determinant en la sentència no és el mitjà sinó el resultat. El que es condemna és una inactivitat en el dictat de normes, instruccions o actes d’aplicació que siguin necessaris als efectes de determinar l’ús vehicular de les llengües a l’ensenyament, o l’exercici de la potestat de control”. La sentència manté una pauta de respecte de la llibertat de la Generalitat de respecte no sols pel que fa a la forma d’ordenar l’ús vehicular de les llengües oficials, sinó també el contingut d’aquesta ordenació.

La sentència es limita a determinar el mínim constitucionalment exigible en aquest àmbit, assegura la interlocutòria. En conclusió, “l’elecció del mitjà per garantir el resultat establert a la sentència és facultat de la Generalitat, però el que no està en la seva llibertat és no actuar i permetre una situació contraria al mandat constitucional”, diu el tribunal.

El tribunal accepta parcialment la sol·licitud d’execució forçosa de la sentència feta per l’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB). D’altra banda, el tribunal no ha admès a tràmit la sol·licitud d’execució forçosa de la sentència del 2020 i confirmada pel Tribunal Suprem el desembre passat formulada per diversos diputats del Parlament i Vox. El TSJC no els considera legitimats per demanar l’execució forçosa.

La sentència no afecta una escola en concret, sinó tot el sistema educatiu i, per tant, no es pot acceptar com a part personada cada alumne individualment.