El primer ministre britànic, Boris Johnson, va intentar agafar de nou impuls ahir en la presentació dels plans de govern per a la propera sessió parlamentària, en el tradicional discurs de la reina. Va recuperar les seves promeses electorals del 2019 de fer front a les desigualtats regionals entre el nord i el sud del país i també el discurs del Brexit. Johnson es troba en un moment crític després de la desfeta electoral de dijous passat a les locals britàniques, interpretada com un vot de càstig per les festes il·legals a Downing Street i per l’alt cost de la vida, que està asfixiant moltes famílies. I després que els nacionalistes irlandesos guanyessin per primer cop les eleccions nord-irlandeses, una de les principals conseqüències del Brexit. “La prioritat del govern de Sa Majestat és fer créixer i enfortir l’economia i ajudar a alleujar el cost de la vida per a les famílies”, va dir el príncep Carles, llegint el text que li havia escrit el primer ministre. Per primer cop des del 1963 el discurs no va ser llegit per la reina, de 96 anys, per “problemes de mobilitat episòdics”.

El discurs de la reina contenia 38 projectes de llei, entre els quals figuren arranjaments per pal·liar la situació a Irlanda del Nord com ara el protocol del Brexit a la frontera nord-irlandesa que amenaça amb la reunificació d’Irlanda. El govern irlandès es va alegrar que finalment no inclogués el paquet legislatiu per amnistiar els soldats britànics processats per crims comesos durant conflicte armat a la regió entre el 1968 i el 1998, una mesura que havia provocat una gran controvèrsia entre els familiars de les víctimes. S’interpreta com una conseqüència de la victòria republicana en els comicis nord-irlandesos.

També hi figuren un projecte de llei sobre la nova estratègia energètica del govern, que inclou la construcció de més centrals nuclears; una declaració de drets britànica per substituir la llei de drets humans; una nova legislació que faciliti la detenció dels aliats de Putin que blanquegen diners al Regne Unit, i una altra per privatitzar la televisió estatal Channel 4, entre d’altres.

Després de la lectura del discurs a la cambra alta, va començar un debat a la cambra baixa, als Comuns, que durarà cinc dies. El primer ministre va dir que era hora d’oblidar-se dels escàndols dels últims mesos per centrar-se en els problemes que realment preocupen la gent i que són l’alt cost dels aliments i de l’energia i les desigualtats socials.