Els EUA no la van incloure en les darreres sancions contra Rússia, però la Unió Europea està disposada a afegir Alina Kabàieva, la parella de Vladímir Putin, en les mesures punitives contra Moscou pel conflicte armat d’Ucraïna. La relació que mantenen, de la qual suposadament han nascut diversos fills, mai no ha estat confirmada. Però des que el 2008 un diari va publicar que el president rus es divorciaria de la dona de llavors, Liudmila Pútina, per casar-se amb Kabàieva, molts donen per feta la relació.

La suposada parella de Putin és coneguda des de mitjan anys noranta pels seus triomfs esportius. Nascuda el 1983 a l’Uzbekistan, llavors una república de la Unió Soviètica, Kabàieva és des del 2014 directiva del Grup Nacional de Mitjans, una de les companyies de comunicació més importants del país, amb accions als principals canals de televisió, i havia estat presentadora a la petita pantalla.

El seu nom apareix en el documental que l’opositor rus empresonat Aleksei Navalni va difondre quan va ser detingut el gener de l’any passat. Navalni assegura que Kabàieva és la testaferro de Putin i aquest és el motiu pel qual la UE ara la vol sancionar, segons la cadena CNN, perquè d’aquesta manera estarien atacant la fortuna del dirigent rus. La il·legalitzada Fundació Anticorrupció, que dirigeix el mateix Navalni, assenyala que s’ha enriquit il·lícitament pel seu vincle amb Putin i que ha adquirit propietats de luxe.

Guanyadora de dues medalles olímpiques –or en els Jocs d’Atenes i bronze en els de Sydney–, a part de 14 en els mundials i 21 en els europeus, va deixar la competició esportiva per una lesió i, a part de fer de model, també va tenir la seva incursió en el món de la política. Va ser diputada de la Duma per Rússia Unida, el partit de Putin, entre els anys 2007 i 2014. Des del 2018 apareix poc públicament, però des que va començar el conflicte a Ucraïna alguns mitjans es preguntaven on era, especulant que potser s’hauria fugat a Suïssa. Fa prop de tres setmanes, va reaparèixer en l’enregistrament d’un programa sobre gimnàstica que, precisament, portava el seu nom. I no es va limitar a donar la cara. “L’exclusió dels nostres esportistes de les competicions internacionals és una de les pàgines més vergonyoses de la història moderna. Quan es van assassinar civils a Iugoslàvia, l’Iraq, Líbia i Síria, Occident mai va sancionar cap estat que participés en la destrucció d’aquests països”, va dir dirigint-se als esportistes tot defensant l’acció militar de Rússia a Ucraïna.