Amb la intenció de forçar la des­clas­si­fi­cació de docu­ments rela­ci­o­nats amb l’espi­o­natge i, a la vegada, con­tri­buir a arti­cu­lar una nova macro­causa judi­cial con­tra l’inde­pen­den­tisme, l’Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana (ANC) va pre­sen­tar aquest dimarts, i també al jut­jat 32 com van fer Òmnium i la CUP, la seva que­re­lla per la vul­ne­ració de diver­sos drets fona­men­tals, entre aquests el  d’asso­ci­ació i el de la inti­mi­tat, però també el de lli­ber­tat ideològica i d’expressió, de cinc afec­tats de l’enti­tat per atacs i infec­ci­ons amb Pega­sus acre­di­tats entre el 2017 i el 2020. La gran majo­ria via SMS amb enllaços a notícies rela­ci­o­na­des amb l’enti­tat o de noti­fi­ca­ci­ons d’orga­nis­mes, que els afec­tats des­ta­quen que fins i tot esta­ven rela­ci­o­nats amb pro­ces­sos de la seva vida labo­ral.

Es tracta de l’actual pre­si­denta, Eli­senda Palu­zie –una infecció pro­vada el 29 d’octu­bre del 2019 i dos intents acre­di­tats la pri­ma­vera del 2020–; de l’expre­si­dent Jordi Sànchez –infec­tat el setem­bre del 2015 després de la Diada i abans de les elec­ci­ons, i tres més el 2017, a més de 26 atacs–; de dos dels secre­ta­ris naci­o­nals actu­als com són Sònia Urpí –dos atacs amb SMS el 2020 i una infecció pro­vada– i Arià Bayé –un atac via SMS el 2020 en plena ebu­llició de les pro­tes­tes post­sentència del judici de l’1-O–, i un mem­bre de base de la ter­ri­to­rial de Reus, Jordi Domingo.

En aquest últim cas va ser-ne víctima via What­sApp el 2019, i Citi­zen Lab ja el va ano­me­nar en les pri­me­res inves­ti­ga­ci­ons que van trans­cen­dir el juliol del 2020, jun­ta­ment amb els casos de l’expre­si­dent del Par­la­ment Roger Tor­rent, l’exdi­pu­tada de la CUP Anna Gabriel, el repu­blicà Ernest Mara­gall i el direc­tor del Con­sell per la República, Sergi Miquel. Tor­rent i Mara­gall van pre­sen­tar una que­re­lla con­tra l’exdi­rec­tor dels ser­veis secrets espa­nyols (CNI) Félix Sanz Roldán i con­tra l’empresa isra­e­li­ana pro­pietària del pro­grama, NSO Group, que l’octu­bre del 2020 va adme­tre a tràmit el jut­jat d’ins­trucció 32. Ara inclo­uen Domingo a la que­re­lla que pre­sen­ten pre­ci­sa­ment al mateix jut­jat per així reforçar que es tracta d’una mateixa i única “causa gene­ral” de denúncia con­tra l’inde­pen­den­tisme, expli­cava Palu­zie.

A diferència de les altres que­re­lles pre­sen­ta­des, la de l’ANC no es diri­geix con­tra la com­pa­nyia isra­e­li­ana pro­pietària de Pega­sus, NSO, per cir­cums­criure la qüestió a l’Estat espa­nyol. Dema­nen “empara i auxili” perquè el jut­jat inves­ti­gui qui hi ha al dar­rere de l’espi­o­natge, expli­cava l’advo­cat de l’ANC, Toni Abat. Adme­tia que tot fa pen­sar que els autors hau­rien de ser mem­bres dels poders públics de l’Estat, con­cre­ta­ment mem­bres del Cen­tro Naci­o­nal de Inte­li­gen­cia (CNI) o cos­sos de la Policía Naci­o­nal o de la Guàrdia Civil, però en qual­se­vol cas es vol forçar la des­clas­si­fi­cació de docu­ments, i encara més tenint en compte que ni el període de l’espi­o­natge ni les per­so­nes coin­ci­dei­xen amb les ope­ra­ci­ons que el Tri­bu­nal Suprem (TS) va auto­rit­zar, segons les infor­ma­ci­ons que supo­sa­da­ment va donar la ja exdi­rec­tora del CNI, Paz Este­ban, a la comissió de secrets ofi­ci­als.