El ple del Tribunal Constitucional (TC) espanyol ha admès aquest dijous a tràmit els dos recursos d’empara presentats per l’exdiputat per Unides Podem (UP) Alberto Rodríguez contra les resolucions que li van suposar la pèrdua del seu escó al Congrés. Els magistrats, però, han desestimat suspendre de manera cautelar la decisió de retirar-li l’acta que va adoptar la presidenta de la cambra, Meritxell Batet.

Alberto Rodríguez va ser desposseït de la seva acta de diputat per una decisió de la mesa del Congrés després de la sentència que el Tribunal Suprem que el va condemnar a un any d’inhabilitació per al dret de sufragi passiu per agredir un policia durant una manifestació. Tot i que aquesta pena va concloure el 5 de desembre de 2021, Rodríguez no ha recuperat el seu escó, que el grup d’UP manté vacant. És per això que Rodríguez va demanar al TC la suspensió cautelar i urgent d’aquesta decisió, una petició que el tribunal de garanties desestima.

El Constitucional sí que admet els dos recursos d’empara que ha plantejat l’exdiputat, un contra la resolució del Suprem que va substituir la pena d’un mes i 15 dies de presó per una multa però li va mantenir la d’inhabilitació, i l’altre contra la decisió de Batet de comunicar-li la seva substitució.

Els magistrats del TC justifiquen que els dos recursos tenen una “especial transcendència constitucional” perquè ambdós plantegen un problema o afecten a una vessant de dret fonamental sobre la qual no hi ha doctrina del tribunal. I també perquè entenen el cas transcendeix l’afer concret i pot tenir unes “conseqüències polítiques generals”.

Pel que fa al recurs contra la sentència d’inhabilitació del Suprem, Rodríguez denuncia que se li ha vulnerat el dret a un jutge imparcial, a la presumpció d’innocència i al principi de legalitat penal, en imposar-li la pena accessòria d’inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu malgrat haver substituït la pena de presó per la de multa.

En relació amb la decisió de Meritxell Batet de retirar-li l’escó, Rodríguez considera que es va vulnerar el seu dret a romandre en l’exercici del càrrec públic amb una decisió que no corresponia a la presidenta del Congrés sinó en tot cas al ple de la cambra, prèvia proposta de la Comissió de l’Estatut del Diputat. A més, assegura que la resolució parlamentària està insuficientment motivada.

Rodríguez considera que la pèrdua de la seva condició de diputat implica una doble punibilitat i és una conseqüència desproporcionada derivada de la sanció penal.