L’arribada de la covid-19 a Corea del Nord, així com els insistents rumors de confinament de Pequín per controlar els brots, estan fent trontollar la tornada a la normalitat en uns països que, fa unes setmanes, presumien de tenir la pandèmia sota control. La sorprenent notícia de l’esclat de casos d’òmicron dins de les fronteres de Corea del Nord per primera vegada després de dos anys ha fet saltar les alarmes de les organitzacions internacionals i humanitàries pels efectes devastadors que podria provocar el virus, tant en l’àmbit sanitari com alimentari, així com en vides humanes, ja que pràcticament ningú està vacunat.

El país, encapçalat pel líder suprem Kim Jong-un, va ser un dels primers estats del món a tancar encara més les seves sempre hermètiques fronteres exteriors tallant tota mena d’intercanvi comercial amb els seus dos únics socis comercials: la Xina i Rússia. Les autoritats sanitàries del país van decretar la situació actual com “l’emergència nacional més elevada”, van ordenar un bloqueig nacional i, per primera vegada, es va poder veure per televisió Kim amb mascareta en una reunió de la cúpula del Partit dels Treballadors.

El fet de tenir un sistema sanitari sense preparació per a la pandèmia, sense recursos econòmics i sense vacunes, sumat a la negativa de les autoritats nord-coreanes d’acceptar-ne –ni tan sols Sinovac, la vacuna desenvolupada per la Xina–, podria portar el país a perdre una part important de la població a causa de l’absència d’immunitat. No fa gaires setmanes, el règim de Pyongyang es va negar a acceptar dos enviaments de vacunes fabricades per AstraZeneca i Sinovac per part del mecanisme Covax, una iniciativa liderada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) d’accés global a vacunes contra la covid-19.

Els dirigents sanitaris del país van anunciar un tancament de fronteres i un aïllament encara més sever, especialment de la frontera terrestre amb la Xina, per on se sospita que ha entrat el virus, després que els darrers mesos s’haguessin reprès els intercanvis comercials entre els dos països. El confinament estricte és una altra de les mesures amb què compten els responsables de salut nord-coreans per intentar sostenir la propagació del virus de la variant òmicron, molt més contagiosa que la primigènia.

Pel que fa a la Xina, les autoritats continuen apostant per l’estratègia “covid zero”, ideada pel president Xi Jinping, i desmenteixen els rumors de confinament de la capital. Dijous al vespre, missatges difosos per les xarxes socials del país asseguraven que es decretaria un confinament de manera imminent, fet que va provocar una afluència massiva de persones als supermercats de la capital que volien acumular queviures a casa en cas de produir-se un confinament massiu de la ciutat, com passa a Xangai des de fa més de sis setmanes.

Segons les dades facilitades per les autoritats locals, la capital econòmica xinesa ha reduït notablement el nombre d’infeccions després d’unes setmanes amb situacions dramàtiques que han arribat a l’opinió pública internacional en forma de vídeo esquivant l’estricta censura xinesa. En aquestes imatges es poden veure des d’evasions de centres sanitaris fins a enfrontaments entre ciutadans i treballadors sanitaris i persones que són detingudes –sovint amb violència– per obligar-les a respectar una quarantena, com el cas d’un infant que va arribar un vespre a casa i va observar estupefacte com treballadors sanitaris de blanc s’enduien la seva mare per la força.

La situació epidemiològica en els altres dos tigres asiàtics és força diferent: mentre que a Corea del Sud la situació millora progressivament després d’haver viscut el pitjor hivern des de l’inici de la pandèmia pel que fa al nombre de casos i de persones traspassades, el Japó aparentment està immers en una setena onada sense haver-se recuperat de la sisena, iniciada a finals de desembre. Aquest increment del nombre de casos no impedeix que el govern japonès es plantegi obrir el país al turisme després de més de dos anys amb les fronteres tancades als estrangers.