Més inflació i menys creixement. L’economia espanyola no s’escapa de l’impacte de la guerra d’Ucraïna i cada nova previsió certifica el fre a la recuperació. Les projeccions de primavera de la Comissió Europea rebaixen l’augment del PIB de l’Estat fins al 4% aquest any, més d’un punt i mig menys respecte als càlculs del febrer.

“La guerra ha agreujat clarament els vents en contra que abans s’esperava que desapareguessin gradualment”, va admetre l’eurocomissari d’Economia, Paolo Gentiloni, en la presentació de l’informe. L’executiu comunitari també és més pessimista per a aquest any que el govern espanyol: retalla en tres dècimes les previsions de l’executiu de l’Estat, que situen el creixement en el 4,3%.

La guerra no només rebaixa el creixement, també dispara més uns preus que ja estaven en augment abans de l’atac militar rus a Ucraïna. L’escenari bèl·lic té efectes negatius en els preus de les primeres matèries, en el comerç internacional, les cadenes de subministrament i el mercat financer, entre d’altres, i tot això crea un còctel que està frenant l’economia i disparant la inflació. Els preus s’acceleraran al 6,3% a l’Estat espanyol aquest any, el doble del que es preveia al febrer.

El gran punt feble de l’Estat espanyol continua sent l’ocupació. La Comissió Europea preveu que tanqui l’any amb l’atur en el 13,4%, el segon estat amb més desocupats de la UE, només superat per tres dècimes per Grècia. Tot i això, es tracta de la xifra més baixa des del 2008, segons indica l’executiu comunitari, que preveu que “el mercat laboral continuï fort”. Però l’optimisme s’enfosqueix quan es compara amb la resta de països europeus: la taxa de desocupació aquest any a l’Estat serà més de sis dècimes superior a la de l’eurozona i la UE, que se situen en el 7,3% i el 6,7% respectivament.

En l’àmbit fiscal, la Comissió Europea millora les previsions per a l’Estat espanyol. Espera que continuï reduint el dèficit públic fins al 4,9% aquest any i al 4,4% l’any que ve. Brussel·les argumenta aquest descens per la “fortalesa” dels ingressos tributaris i el creixement econòmic. El deute públic baixarà fins al 115,1% del PIB aquest any i al 113,7% el que ve, xifres més baixes de les abans projectades.

Malgrat la rebaixa del creixement, el PIB de l’Estat espanyol creixerà aquest any més que la mitjana de la zona euro. Els nous càlculs deixen enrere la recuperació “prolongada i robusta” que es preveia a Brussel·les abans de la guerra d’Ucraïna i dibuixen un escenari amb un discret augment del PIB de la zona euro del 2,7% aquest any.

Els preus també es disparen a la zona euro fins al 6,1% de mitjana aquest any, gairebé tres punts més respecte a les previsions del mes de febrer. En alguns països l’escalada de preus arriba fins al 12,5% de Lituània o a l’11,2% d’Estònia. Després de dos anys sobrevolant turbulències econòmiques, Brussel·les torna a avisar que les previsions tornen a estar “subjectes a una incertesa considerable”.