El president dels Estats Units d’Amèrica (EUA), Joe Biden, ha ordenat aquest dilluns tornar a desplegar centenars de soldats nord-americans a Somàlia –un país d’on Washington s’havia retirat el 2021– per combatre de forma més eficaç el grup d’inspiració gihadista Al-Xabab.

Biden ha aprovat també una sol·licitud del Pentàgon per cercar i llançar atacs aeris contra una desena de sospitosos de liderar Al-Xabab, un grup terrorista afiliat a Al-Qaida que controla àrees rurals del centre i sud de Somàlia, segons ha confirmat una font oficial nord-americana.

Un funcionari d’alt rang de la Casa Blanca ha precisat durant una trucada amb periodistes que la xifra de soldats nord-americans que es desplegaran a Somàlia serà de “menys de 500”, una xifra inferior als 750 que es van retirar del país africà a principis de 2021 per ordre de l’aleshores president dels EUA Donald Trump.

Aquesta font ha evitat qualificar de “permanent” la nova presència militar dels EUA a Somàlia però ha afirmat que serà “persistent”, atès que Washington no preveu deixar indefinidament les seves tropes en sòl somali.

Les forces nord-americanes que van abandonar Somàlia fa més d’un any es van desplaçar a nacions veïnes i han fet visites curtes a aquest país en el marc de la seva missió d’entrenar els militars somalis i de la Unió Africana que combaten contra Al-Xabab.

El departament de Defensa ha conclòs que aquest sistema no funciona bé i ha proposat a la Casa Blanca donar llum verd a un nou desplegament. Segons la mateixa font, amb forces rotatòries que viatjaven per setmanes o mesos es desaprofitava el temps transportant i empaquetant material, a més d’enfrontar-se a un major risc d’atacs i de veure la seva tasca interrompuda per la naturalesa temporal de la seva missió.

“Prioritat notable” en la lluita antiterrorista
Segons l’alt càrrec, durant aquest temps Al-Xabab s’ha convertit en la filial del grup terrorista Al-Qaida “més gran, més rica i més mortífera; malauradament s’ha fet més forta”. “Han augmentat el ritme dels seus atacs, inclosos contra nord-americans”, ha indicar el funcionari.  En aquest sentit, ha remarcat que el grup somali és actualment “una prioritat notable” en la lluita antiterrorista.

El Pentàgon també vol incrementar la seva autoritat per a llançar bombardejos a Somàlia per intentar neutralitzar líders del grup terrorista. Fins ara, les forces nord-americanes només podien recórrer a bombardejos per defensar els militars aliats dels Estats Units quan es trobessin davant una amenaça immediata, segons fonts oficials consultades per The New York Times.

Biden ha accedit aquest maig a desplegar militars a Somàlia, una decisió que contrasta amb la seva ordre de retirar a les tropes nord-americanes de l’Afganistan, una mesura l’execució de la qual va ser caòtica.

El funcionari ha afegit que els soldats que ara es despleguin a Somàlia continuaran amb el treball dels seus companys i desenvoluparan tasques d’entrenament per convertir la intel·ligència en operacions, oferiran ajuda de defensa als efectius locals i “ocasionalment” duran a terme tasques ofensives.

Somàlia viu una situació de conflicte i caos des de l’enderrocament el 1991 del dictador Mohamed Siad Barre, que va deixar el país sense govern efectiu i en mans de senyors de la guerra i milícies islamistes, cosa que ha portat alguns experts a considerar el país de la banya d’Àfrica un Estat fallit.

Al-Xabab, grup que es va afiliar en 2012 a la xarxa Al-Qaeda, perpetra atacs sagnants amb freqüència a la capital, Mogadiscio, amb l’objectiu de tombar el govern central i instaurar per la força un Estat islàmic de tall wahhabista (ultraconservador).