El Par­la­ment ha pre­sen­tat una denúncia als jut­jats per l’espi­o­natge a dipu­tats de la cam­bra amb el pro­grama Pega­sus, tal com va acor­dar el ple del 27 d’abril amb els vots a favor del PSC, ERC, JxCat, CUP i En Comú Podem, a l’empara de l’arti­cle 259 de la llei d’enju­di­ci­a­ment cri­mi­nal. L’escrit, sig­nat per la pre­si­denta de la cam­bra, Laura Borràs, ha estat pre­sen­tat aquest dilluns a la tarda a la Ciu­tat de la Justícia adreçada al jut­jat d’ins­trucció de Bar­ce­lona que cor­res­pon­gui per torn de repar­ti­ment.

La denúncia de la cam­bra demana inves­ti­gar els fets i que “es depu­rin les res­pon­sa­bi­li­tats en què hagin pogut incórrer les per­so­nes que hagin par­ti­ci­pat en la intrusió no auto­rit­zada” dels dis­po­si­tius mòbils de mem­bres del Par­la­ment. El Par­la­ment apunta que s’hau­ria pogut acce­dir “al con­junt o una part dels sis­te­mes d’infor­mació” de la ins­ti­tució sense estar degu­da­ment auto­rit­zats.

En con­cret, la denúncia remarca que diver­sos dipu­tats que actu­al­ment con­for­men la cam­bra, així com altres que ja són exdi­pu­tats, han estat espi­ats amb el pro­gra­mari Pega­sus quan eren repre­sen­tants al Par­la­ment, com va reve­lar la inves­ti­gació del cas cone­gut com a Cata­lan­gate.

Més enllà d’aquests casos, l’escrit recorda que el 2020 ja es va dema­nar pre­sen­tar denúncia per l’espi­o­natge a l’ante­rior pre­si­dent del Par­la­ment, Roger Tor­rent, i al dipu­tat Ernest Mara­gall que va fer públic l’empresa What­sApp.

El text pre­sen­tat pels ser­veis jurídics de la cam­bra asse­nyala que en el període de temps durant el qual van ser espi­ats tots els afec­tats van tenir un o més dis­po­si­tius mòbils de titu­la­ri­tat del Par­la­ment. És per aquest motiu que la cam­bra es veu “direc­ta­ment vio­len­tada i ofesa” com a ins­ti­tució. També remar­quen que l’espi­o­natge il·legal és un fet “greu” i que encara ho és més si es té en compte que els afec­tats eren dipu­tats. El text recorda que tots els mem­bres del Par­la­ment són també afo­rats.

“El secret de les comu­ni­ca­ci­ons té una rellevància espe­cial en l’àmbit polític, i més en el cas dels dipu­tats; la necessària pre­ser­vació de la lliure con­fi­gu­ració de la volun­tat par­la­mentària davant de qual­se­vol tipus de pressió o coacció es podria haver vist clara­ment danyada amb els fets denun­ci­ats”, diu la denúncia. Els juris­tes de la cam­bra aler­ten que aquest fet no afecta  només la inti­mi­tat dels dipu­tats sinó que “per­ju­dica valors tan fona­men­tals com la democràcia, la sepa­ració de poders i la invi­o­la­bi­li­tat i l’auto­no­mia del Par­la­ment”, així com “el dret fona­men­tal a l’exer­cici del càrrec públic en con­di­ci­ons d’igual­tat”.

Segons el Par­la­ment, els fets podrien ser cons­ti­tu­tius d’un delicte de l’arti­cle 197 bis del Codi Penal, que tipi­fica acce­dir al con­junt o a una part d’un sis­tema d’infor­mació o man­te­nir’s-hi a dins per qual­se­vol mitjà sense auto­rit­zació i en con­tra de la volun­tat de qui tin­gui el legítim dret a excloure’l, i la inter­cepció de trans­mis­si­ons no públi­ques de dades informàtiques”.

També al·leguen l’arti­cle 197, que cas­tiga “a qui per des­co­brir els secrets o vul­ne­rar la inti­mi­tat d’altri sense el seu con­sen­ti­ment inter­cepti les seves tele­co­mu­ni­ca­ci­ons o uti­litzi arti­fi­cis tècnics d’escolta, trans­missió, gra­vació o repro­ducció del so o de la imatge, i a qui sense estar-hi auto­rit­zat s’apo­deri, uti­litzi o modi­fi­qui, en per­ju­dici d’un ter­cer, dades reser­va­des de caràcter per­so­nal d’altri que esti­guin regis­tra­des en fit­xes o suports informàtics, electrònics o telemàtics, i també a qui hi acce­deixi per qual­se­vol mitjà i a qui les alteri o uti­litzi en per­ju­dici del titu­lar de les dades d’un ter­cer”.