El Parlament ha presentat una denúncia als jutjats per l’espionatge a diputats de la cambra amb el programa Pegasus, tal com va acordar el ple del 27 d’abril amb els vots a favor del PSC, ERC, JxCat, CUP i En Comú Podem, a l’empara de l’article 259 de la llei d’enjudiciament criminal. L’escrit, signat per la presidenta de la cambra, Laura Borràs, ha estat presentat aquest dilluns a la tarda a la Ciutat de la Justícia adreçada al jutjat d’instrucció de Barcelona que correspongui per torn de repartiment.

La denúncia de la cambra demana investigar els fets i que “es depurin les responsabilitats en què hagin pogut incórrer les persones que hagin participat en la intrusió no autoritzada” dels dispositius mòbils de membres del Parlament. El Parlament apunta que s’hauria pogut accedir “al conjunt o una part dels sistemes d’informació” de la institució sense estar degudament autoritzats.

En concret, la denúncia remarca que diversos diputats que actualment conformen la cambra, així com altres que ja són exdiputats, han estat espiats amb el programari Pegasus quan eren representants al Parlament, com va revelar la investigació del cas conegut com a Catalangate.

Més enllà d’aquests casos, l’escrit recorda que el 2020 ja es va demanar presentar denúncia per l’espionatge a l’anterior president del Parlament, Roger Torrent, i al diputat Ernest Maragall que va fer públic l’empresa WhatsApp.

El text presentat pels serveis jurídics de la cambra assenyala que en el període de temps durant el qual van ser espiats tots els afectats van tenir un o més dispositius mòbils de titularitat del Parlament. És per aquest motiu que la cambra es veu “directament violentada i ofesa” com a institució. També remarquen que l’espionatge il·legal és un fet “greu” i que encara ho és més si es té en compte que els afectats eren diputats. El text recorda que tots els membres del Parlament són també aforats.

“El secret de les comunicacions té una rellevància especial en l’àmbit polític, i més en el cas dels diputats; la necessària preservació de la lliure configuració de la voluntat parlamentària davant de qualsevol tipus de pressió o coacció es podria haver vist clarament danyada amb els fets denunciats”, diu la denúncia. Els juristes de la cambra alerten que aquest fet no afecta  només la intimitat dels diputats sinó que “perjudica valors tan fonamentals com la democràcia, la separació de poders i la inviolabilitat i l’autonomia del Parlament”, així com “el dret fonamental a l’exercici del càrrec públic en condicions d’igualtat”.

Segons el Parlament, els fets podrien ser constitutius d’un delicte de l’article 197 bis del Codi Penal, que tipifica accedir al conjunt o a una part d’un sistema d’informació o mantenir’s-hi a dins per qualsevol mitjà sense autorització i en contra de la voluntat de qui tingui el legítim dret a excloure’l, i la intercepció de transmissions no públiques de dades informàtiques”.

També al·leguen l’article 197, que castiga “a qui per descobrir els secrets o vulnerar la intimitat d’altri sense el seu consentiment intercepti les seves telecomunicacions o utilitzi artificis tècnics d’escolta, transmissió, gravació o reproducció del so o de la imatge, i a qui sense estar-hi autoritzat s’apoderi, utilitzi o modifiqui, en perjudici d’un tercer, dades reservades de caràcter personal d’altri que estiguin registrades en fitxes o suports informàtics, electrònics o telemàtics, i també a qui hi accedeixi per qualsevol mitjà i a qui les alteri o utilitzi en perjudici del titular de les dades d’un tercer”.