Volodímir Zelenski ha fet aquest dimarts una intervenció sorpresa a la cerimònia inaugural del 75è Festival de Cinema de Cannes.

En una connexió en directe amb la gala, el president d’Ucraïna ha apel·lat al poder del setè art per defensar la llibertat i ha demanat al món del cinema que “no calli” davant “la guerra més terrible des de la Segona Guerra Mundial”.

“Els més terribles dictadors del segle XX estimaven el cinema, però l’única cosa que han aportat són aquestes terribles imatges de documentals; podríem haver pensat que no hi hauria més guerres, però tant aleshores com ara hi ha un dictador, una guerra contra la llibertat, i ara i abans el cinema no es pot quedar en silenci”, ha dit.

Zelenski ha citat el film El gran dictador’, de Charles Chaplin, estrenada el 1940, a l’inici de la Segona Guerra Mundial, per afirmar que “necessitem un nou Chaplin que demostri que el cinema no està mut” davant la invasió d’Ucraïna. A més, s’ha mostrat convençut

El president ucraïnès ha recordat als assistents el bombardeig contra un teatre de Mariúpol que servia de refugi. “El teatre municipal va ser atacat per una bomba russa, aquest teatre s’assemblava molt a aquest on esteu reunits avui, allà es refugiava la gent, els civils”.

També ha explicat que té un record molt precís del dia que va començar aquesta guerra, el passat 24 de febrer, i ha citat l’emblemàtica frase del film d’Apocalypse Now sobre l’olor de napalm al matí. “Aquesta olor no es pot confondre”, ha assegurat.

Amnistia Internacional (AI) ha expressat aquest dimarts la seva preocupació pel destí dels primers defensors de la planta siderúrgica d’Azovstal de la ciutat ucraïnesa de Mariúpol que s’han lliurat a l’Exèrcit rus.

“Els soldats del Batalló Azov han estat deshumanitzats pels mitjans russos i retratats en la propaganda de [el president rus, Vladimir] Putin com a neonazis durant l’agressiva guerra de Rússia contra Ucraïna. Aquesta caracterització desperta una greu preocupació sobre el seu destí com a presoners de guerra”, assenyala el comunicat d’AI.

L’organització subratlla que ha documentat “assassinats sumaris” de captius en mans de les milícies prorusses al Donbass, igual que “execucions extrajudicials” de civils ucraïnesos per part de les forces russes en les últimes setmanes. “Els soldats del Batalló Azov que s’han rendit avui no han de córrer la mateixa sort”, subratlla.

L’entitat recorda que “els presoners de guerra no han de ser subjectes a cap forma de tortura o maltractament, i han de rebre accés immediat al Comitè Internacional de la Creu Roja”. “Les autoritats corresponents han de respectar plenament els drets dels presoners de guerra d’acord amb les Convencions de Ginebra”, ressalta.

Rússia ha xifrat en 265 els soldats ucraïnesos evacuats d’Azovstal, inclosos 51 greument ferits que, després de “deposar les armes i rendir-se”, ara són “presoners” de guerra, segons el ministeri de Defensa.

El Kremlin ha garantit aquest dimarts un tracte d’acord amb les “lleis internacionals” als combatents ucraïnesos que s’han rendit a la foneria Azovstal de Mariúpol, després d’un prolongat setge.

El president rus, Vladímir Putin, “ha garantit que [els soldats ucraïnesos] rebran un tracte d’acord amb les lleis internacionals”, segons ha explicat en roda de premsa el portaveu de la Presidència russa, Dmitri Peskov. El portaveu ha evitat comentar la condició que tenen els militars rendits amb l’argument que es tracta d’un afer que depèn de Defensa.

Rússia ha xifrat en 265 als soldats ucraïnesos evacuats ahir de la planta siderúrgica, inclosos 51 ferits greus, després de “deposar les armes i lliurar-se”, segons el ministeri de Defensa rus.

Ucraïna ha afirmar avui que continuarà la tasca per “salvar les vides” dels combatents atrinxerats a Azovstal i confia poder “intercanviar-los per presoners de guerra russos”.

Per contra, el president de la Duma (cambra baixa) del Parlament, rus, Viatxeslav Volodin, ha assegurat aquest dimarts que els “criminals nazis”, en referència als integrants del batalló nacionalista Azov, no han de ser intercanviats. “Són criminals de guerra i hem de fer-ho tot perquè responguin davant la Justícia”, ha dit.

Almenys 8 persones han mort i altres 12 han resultat ferides en la matinada d’aquest dimarts com a conseqüència d’un atac aeri amb míssils de l’Exèrcit rus a la regió de Txernihiv, al nord d’Ucraïna i prop de Kíiv.

El bombardeig s’ha produït cap a les cinc de la matinada hora local (una hora menys a Catalunya), segons ha informat el mitjà ucraïnès Hromadske, que cita com a font a la Direcció General del Servei Estatal d’Emergència a Txernihiv. La publicació detalla que l’aviació russa ha disparat quatre coets sobre la localitat de Desna i dos d’ells han impactat en un edifici. La mateixa població ha patit diversos atacs russos durant els últims dies,

A la regió de Sumi, al nord-est del país, els russos han efectuat aquest dimarts atacs contra diverses localitats limítrofes amb Rússia, segons ha publicat el Comandament Operatiu Nord d’Ucraïna a la seva pàgina de Facebook. En aquest cas no s’ha informat de l’existència de víctimes.