Mèxic va superar dilluns les 100.000 persones desaparegudes d’acord amb el Registre Nacional de Persones desaparegudes o no localitzades, i les ONG han reaccionat exigint al govern a que aturi aquesta xacra.Consideren que la xifra oficial és molt més alta. “Exigim a l’Estat mexicà que atengui amb urgència, contundència i integritat la greu crisi de desaparicions i identificació humana que vivim a Mèxic, que ha de ser compresa com a part d’una terrible crisi de violència i inseguretat”, ha considerat en un comunicat l’organització Movimiento por Nuestros Desaparecidos.

L’organització també exigeix a l’Estat mexicà que “presenti i posi en marxa” una política pública de recerca de persones amb vida, a més d’identificació, que impliqui mesures concretes resultat del treball col·laboratiu entre els governs estatals i el Govern de Mèxic, liderat pel president Andrés Manuel López Obrador.

Sobre aquesta política ha destacat la necessitat de “sistematització, concentració, i administració de bases de dades i informació que es troba a diferents espais forenses i de recerca, que possibiliti la localització i/o identificació de persones”.

El Movimiento por Nuestros Desaparecidos a Mèxic ha recordat també que els organismes que l’integren han realitzat “una tasca molt intensa” per impulsar lleis i polítiques públiques que garanteixin la localització de persones desaparegudes però que constaten davant les xifres “que això no ha estat suficient”.

“És molt dolorós i preocupant que cada vegada se sumin més famílies per la mateixa causa”, han dit.

Així mateix, han destacat que encara que la xifra oficial és alarmant, els casos en són molts més.“A més de la gravetat d’aquesta xifra, col·lectius de cerca denunciem que aquesta xifra és poc precisa doncs, amb base a la nostra experiència hi ha una important i diversa quantitat de casos no considerats dins del registre”, han considerat.

Per la seva banda,L’alta comissionada de l’ONU per als Drets Humans, Michelle Bachelet, ha demanat avui a les autoritats de Mèxic que redoblin els esforços per acabar amb la xacra de les desaparicions forçades, un dia després que s’anunciés que el país ha superat la xifra de 100.000 desapareguts des del 1964.

El 12 d’abril passat, familiars de persones desaparegudes de l’organització van demanar que l’Estat mexicà atengui l’informe del Comitè de l’ONU Contra les Desaparicions Forçades (CED) i apliqui de les recomanacions de manera ràpida i convincent. Aquest mateix dia, el Comitè contra les Desaparicions Forçades de les Nacions Unides (CED) va publicar des de Ginebra (Suïssa) el seu informe sobre la visita a Mèxic que va dur a terme entre el 15 i el 26 de novembre de 2021 -una desena de dies a els quals van passar 112 desaparicions-, la primera vegada que aquest organisme va acudir a investigar sobre el terreny.

El comitè va fer una anàlisi de la situació a Mèxic, on fins aquell moment existia un registre oficial que comptabilitzava 98.877 persones desaparegudes i no localitzades des del 1964 -quan van començar els registres- fins a aquesta data la data.

Van precisar que de finals de novembre del 2021 fins a mitjans d’abril van desaparèixer 3.804 persones, “una mitjana de 28 persones diàries”.

Al document, entre altres coses, el comitè va assegurar que, encara que el crim organitzat és el principal autor de milers de desaparicions forçades que es registren cada any al país, l’estat mexicà també és responsable d’aquest crim quan és perpetrat pels seus funcionaris federals, estatals o municipals i es permet la impunitat.