Suècia i Finlàndia lliuraran dimecres a Brussel·les de manera conjunta la seva sol·licitud formal d’ingrés a l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN), ha anunciat aquest dimarts la primera ministra sueca, Magdalena Andersson, en roda de premsa conjunta amb el president de Finlàndia, Sauli Niinistö, de visita oficial a Estocolm.

“Al llarg del dia de demà lliurarem la sol·licitud a l’OTAN. És un missatge fort i un senyal clar que estem junts davant el futur”, ha dit Niinistö.

L’anunci es produeix després que l’Eduskunta (Parlament finlandès) ha avalat avui per una àmplia majoria l’ingrés del país a l’Aliança Atlàntica, que ja va aprovar fa dos dies el president i el govern. De la seva banda, l’executiu suec va comunicar ahir la seva decisió de demanar l’entrada en aquesta organització.

Els dos polítics han coincidit a justificar el gir en les seves posicions històriques, a favor de la no alineació, pel canvi en la seguretat provocat per la intervenció militar russa a Ucraïna, que veuen com una amenaça. “Ingressar a l’OTAN reforça la seguretat de Suècia però també la del Bàltic, i fer-ho alhora que Finlàndia significa que contribuirem a la seguretat del nord d’Europa”, ha dit Andersson.

Niinistö ha parlat de “pas històric” i ha apuntat com a fet decisiu els advertiments fets al novembre pel president rus, Vladimir Putin, contra una possible ampliació de l’OTAN.

Andersson i Niinistö viatjaran dijous a Washington per a reunir-se amb el president dels Estats Units, Joe Biden, amb qui abordaran la seva candidatura a l’Aliança.

Dels dos països nòrdics, Finlàndia va ser el que va prendre la iniciativa en el procés d’adhesió i el que ha avançat amb més determinació, la qual cosa ha estat crucial perquè Suècia, on l’oposició inicial era major, finalment s’inclinés per unir-se també a l’OTAN. No obstant això, a Finlàndia el procés ha requerit una tramitació més complexa, ja que la petició d’ingrés havia de ser aprovada pel president, el govern i el Parlament. En canvi, a Suècia ho ha decidit l’Executiu.

Una vegada rebi les sol·licituds, l’OTAN convidarà els dos països a negociar els termes de l’adhesió en unes converses que es preveuen curtes, atès que compleixen els criteris establerts pels aliats.  Després del vistiplau de l’Aliança, correspondrà als seus 30 països membres ratificar l’ingrés.

Oposició de Turquia
Aquest procés, que semblava un simple tràmit fins fa pocs dies, podria complicar-se per la sobtada oposició de Turquia, que acusa Finlàndia i Suècia de donar refugi a “terroristes” kurds.

Andersson i Niinistö s’han mostrat optimistes sobre la possibilitat de resoldre la qüestió amb diàleg. “Les declaracions que Turquia ha fet durant els últims dies han canviat ràpidament i s’han anat fent més dures, però estic segur que amb ajuda de converses constructives solucionarem la situació”, ha dit el president finlandès davant el Riksdag suec.

Per contra, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha donat la “benvinguda” a la decisió de Finlàndia de demanar l’ingrés a l’OTAN i ha valorat que Hèlsinki “serà un soci valuós en la defensa dels valors democràtics”. Sánchez ha garantit que el govern d’Espanya “promourà una ràpida ratificació per les Corts Generals” de l’ingrés del país nòrdic a l’Aliança.

Rússia ha reaccionat amb moderació a la decisió de tots dos països. Putin va assegurar ahir que l’ampliació de l’OTAN no és un problema per al seu país, sempre que no inclogui el desplegament d’armament al seu territori.

Tant Suècia com Finlàndia han descartat una amenaça militar directa de Moscou, encara que temen possibles atacs cibernètics o híbrids. Els dos països nòrdics han rebut garanties de seguretat de diversos Estats de l’OTAN durant el temps que passi fins que es formalitzi l’ingrés.