Els ambaixadors de Suècia i Finlàndia davant l’OTAN van entregar ahir en mà les respectives sol·licituds d’ingrés a la seu de l’Aliança, a Brussel·les, on es van reunir amb el secretari general aliat, Jens Stoltenberg, que va qualificar el moment d’“històric”. L’acte va tenir lloc després que el Parlament finlandès aprovés l’adhesió i el govern suec comuniqués també la seva decisió d’ingrés.

“Tota nació té dret a elegir el seu propi camí. Tots dos heu fet una tria després de rigorosos processos democràtics”, va celebrar Stoltenberg, que va assegurar que l’entrada dels dos estats nòrdics “incrementarà la seguretat compartida” de l’Aliança. “Els aliats consideraran ara els pròxims passos en el vostre camí cap a l’OTAN, hi va afegir el noruec. “Els interessos de seguretat de tots els aliats s’han de tenir en compte, i estem decidits a resoldre tots els problemes [que puguin sorgir en el procés d’adhesió, que ha de ser ratificada pels trenta membres de l’OTAN]”. Stoltenberg feia aquest comentari el mateix dia que Turquia reiterava la seva oposició a l’entrada de Suècia i Finlàndia. En un discurs als diputats del seu partit, l’islamista AKP, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va insistir en la defensa del vet a l’adhesió dels dos nòrdics, als quals acusa de donar suport a terroristes kurds. Erdogan va advertir que no cometrà l’error que, segons ell, va permetre l’accés de Grècia: “A un musulmà no se’l pot mossegar dues vegades”, va dir.

El líder turc acusa les dues democràcies escandinaves d’acollir militants i polítics kurds que Ankara considera terroristes. En concret, va retreure a Suècia que es negués a extradir 30 “terroristes” reclamats per Ankara. També va voler deixar clar que “no servirà de res” la visita que delegacions oficials de Suècia i Finlàndia tenen previst fer dilluns vinent a Turquia per convèncer el govern d’aquest país d’aixecar el seu vet.

Erdogan va lamentar que el seu país, que “lluita des de fa anys contra el terrorisme”, no hagi rebut mai dels seus aliats occidentals el grau d’empatia i suport que té Ucraïna arran de la invasió russa.

El PKK, guerrilla kurda activa a Turquia, és considerat terrorista per la Unió Europea i els EUA. Erdogan identifica també amb aquest grup les milícies kurdes de Síria, que, no obstant, tenen el suport de Washington en la lluita antigihadista.