El president dels Estats Units d’Amèrica, Joe Biden, s’ha compromès aquest dimecres a treballar per aconseguir un ingrés “ràpid” de Finlàndia i Suècia a l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN), un cop aquests dos països nòrdics han presentat les seves sol·licitud d’ingrés a l’Aliança.

“Dono una càlida benvinguda i un suport rotund a les històriques sol·licituds d’ingrés a l’OTAN de Finlàndia i Suècia”, ha dit Biden en un comunicat.

“Treballaré amb el Congrés nord-americà i els nostres aliats a l’OTAN per integrar ràpidament Finlàndia i Suècia a l’aliança defensiva més forta de la història”, ha afegit.

Les paraules de Biden arriben hores després que els ambaixadors dels dos països escandinaus davant l’OTAN han presentat les sol·licituds formals d’ingrés a l’Aliança a la seu de l’organització, a Brussel·les.

El cap d’Estat nord-americà rebrà aquest dijous a Washington la primera ministra sueca, Magdalena Andersson, i el president de Finlàndia, Sauli Niinistö, per abordar les seves sol·licituds d’ingrés i el procés per tramitar-les.

“Mentre es consideren les seves sol·licituds d’entrada a l’OTAN, Estats Units treballarà amb Finlàndia i Suècia per mantenir-nos vigilants contra qualsevol amenaça a la nostra seguretat compartida, i per dissuadir o afrontar les agressions o les amenaces”, ha subratllat el president.

Biden ha opinat que l’entrada dels dos països a l’organització “enfortirà la cooperació de defensa” dels aliats i “beneficiarà l’aliança transatlàntica en el seu conjunt”, sobretot a la regió de la mar Bàltica.

El Congrés dels Estats Units ha de ratificar amb una majoria qualificada de dos terços qualsevol pla d’expansió de l’OTAN, però el líder de la minoria republicana al Senat, Mitch McConnell, ja ha expressat la seva voluntat que el procés avanci amb celeritat. “Esperem aconseguir-ho abans del recés d’agost, quan el Congrés acostuma a suspendre les sessions”, va afirmar dilluns McConnell en declaracions als mitjans durant una visita a Hèlsinki.

Les sol·licituds de Suècia i Finlàndia, que han de rebre l’aval dels 30 Estats membres, han topat amb una forta oposició de Turquia, que acusa els dos països nòrdics de donar suport a terroristes kurds.