“Es tracta de la violació més gran de privacitat de dades mai registrada [la de Google]”, denuncia el Consell Irlandès per a les Llibertats Civils (ICCL), que es una associació irlandesa que defensa els drets civils dels ciutadans. Es refereix al real time bidding (RTB), que és la utilització de dades sobre el que anem fent per crear els perfils d’usuaris i realitzar una subhasta en temps real d’espais publicitaris per enviar-los automàticament de manera personalitzada. Acaba de publicar una investigació en què exposa la magnitud de la tragèdia.

Explica que Google revisa cada dia fins a 426 vegades la localització i l’activitat a internet dels ciutadans de l’Estat espanyol, sense importar com de privades o sensibles siguin. L’Estat espanyol és el tercer d’Europa on més rastreig de dades hi ha, darrere del Regne Unit, que és el primer amb 462 cops al dia, i Polònia, amb 431. Aquest rastreig es produeix 294.000 milions de vegades de mitjana al dia als Estats Units i 197.000 milions de vegades més a Europa. Es basa en dades de Google, que és l’empresa que més dades rastreja, i de Microsoft, a través de la firma Xandr. No es tenen en compte les dades de Facebook o Amazon.

El nivell de coneixement de cada persona pot arribar a ser molt profund. “Rastreja el que mires, no importa com de privat o de sensible sigui, i registra on on vas”, diu l’informe. Explica que hi ha més de 4.600 empreses autoritzades per rebre dades als Estats Units i més d’un miler a Europa. L’objectiu d’aquest emmagatzemament de dades és la publicitat personalitzada, però també és venuda a companyies d’arreu del món, incloses firmes russes i xineses, i l’ús que se’n fa està fora de control.

El juliol del 2021, la revista catòlica estatunidenca The Pillar va publicar una investigació sobre un capellà, mossèn Jeffrey Burrill, aleshores màxim responsable de la Conferència dels Bisbes Catòlics dels Estats Units. En l’informe, al·legava que havia utilitzat regularment l’aplicació de cites LGTB Grindr i enumerava una sèrie de visites a bars gais entre el 2018 i el 2020. Com a font d’informació, citava “dades de senyal de l’aplicació [de Grindr] disponibles comercialment”. Eren dades personals venudes que havien anat a parar a les seves mans.

Mossèn Burrill es va veure forçat a dimitir. El sector LGTB va qualificar la investigació d’homòfoba. Més enllà d’això, la investigació va posar de manifest la falta de control de les dades personals emmagatzemades de cada persona. En una entrevista a la revista Time, Andrés Arrieta, director d’enginyeria de privacitat del consumidor de l’ONG especialitzada Electronic Frontier Foundation, va explicar que la pràctica de compartir dades de tercers amb proveïdors és molt comuna entre les aplicacions mòbils. “Hi ha una indústria que es dedica a reunir tantes dades com pot sobre tothom per després vendre-les a qui les compri”, va afirmar Arrieta, exposant la falta de protecció de dades privades. Fa dos mesos ICCL va portar als tribunals a la autoritat de protecció de dades britànica (DPC) per haver permès aquesta “violació de dades” de Google.