Joe Biden va manifestar ahir el seu “rotund suport” a les sol·licituds de Finlàndia i Suècia per entrar a l’OTAN, l’endemà que Turquia reiterés el seu vet al procés exprés d’entrada dels dos socis nòrdics.

“Compleixen tots els requisits”, va assegurar el president dels EUA, que va anunciar també que ha iniciat el procés perquè el Congrés ratifiqui “ràpidament” les demandes d’ingrés. Després de reunir-se a la Casa Blanca amb el president finlandès, Sauli Niinistö, i la primera ministra sueca, Magdalena Andersson, Biden va dir que les seves demandes tenen el “suport complet, total i íntegre dels EUA”. “Aquesta és una victòria de la democràcia”, hi va afegir. “Finlàndia i Suècia faran més forta l’OTAN”, que és ara “rellevant, eficaç i més necessària que mai” arran de la invasió russa d’Ucraïna.

Les paraules encoratjadores del líder demòcrata compensaven l’oposició a l’ingrés dels nòrdics reiterada dimecres pel president turc, Recep Tayyip Erdogan. El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va assegurar ahir que hi ha contactes amb Turquia per resoldre les seves “preocupacions de seguretat” sobre l’adhesió de Suècia i Finlàndia a l’Aliança Atlàntica. En aquest sentit, es va mostrar confiat que hi haurà una “decisió ràpida per donar la benvinguda” als dos socis. Ankara justifica les seves “preocupacions” sobre l’entrada de Suècia i Finlàndia pels vincles que diu que tenen amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan, que considera una organització terrorista.

Mentrestant, Rússia va informar ahir de la “rendició” de 771 soldats ucraïnesos més a la planta metal·lúrgica Azovstal, que eleva a 1.730 el nombre total de combatents que han deposat les armes. El comitè internacional de la Creu Roja va informar que ha començat a registrar els presoners de guerra ucraïnesos que han abandonat la planta aquesta setmana.

Paral·lelament, Moscou va respondre ahir a la pressió de Washington i l’ONU, que dimecres li van exigir que desbloquegi els ports ucraïnesos perquè es pugui reprendre l’exportació de blat i evitar així una crisi alimentària global. Moscou va replicar ahir que només ho farà si es revisen les sancions que se li han imposat per la invasió d’Ucraïna.

“No només heu d’adreçar-vos a la Federació Russa, sinó mirar també en la complexitat de raons que han causat l’actual crisi alimentària”, va declarar el viceministre d’Afers Estrangers rus, Andrei Rudenko. En aquest sentit, hi va afegir: “Les sancions imposades a Rússia pels EUA i la UE interfereixen en el normal lliure comerç de productes alimentaris, incloent-hi blat i fertilitzants, entre d’altres.”