Primera condemna a les males arts de la policia patriòtica, un ens format per funcionaris amb placa, pistola i llicència per a tot, sorgit del Ministeri de l’Interior durant l’últim mandat del Partit Popular al capdavant del govern espanyol. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid, TSJM, ha imposat un any de presó a qui va ser director adjunt operatiu de la Policía Nacional, el DAO Eugenio Pino, pel delicte de revelació de secrets.

El fet en qüestió és haver intentat introduir en la investigació judicial contra Jordi Pujol i Ferrusola un arxiu de memòria USB amb informació de caire personal, econòmica i professional que s’havia obtingut il·legalment.

Les dades provenien de l’ordinador personal de Pujol Ferrusola. Pino va fer entrega d’aquest arxiu informàtic a l’inspector Bonifacio Díaz Sevillano, que, alhora, el va fer arribar a la coneguda Unitat de Delictes Fiscals, UDEF, que va intentar, sense aconseguir-ho, fer servir la informació en la investigació judicial.

Qualsevol informació que s’utilitzi en un procés penal ha de tenir com a origen una intervenció policial neta, vigilada i autoritzada pel jutge de torn. Així és com es duen a terme els escorcolls policials, amb una resolució del jutge que estableix un dia i una hora per a l’acció i que delimita l’objecte concret de l’escorcoll. Res de tot això va passar amb la memòria USB.

Tot i que això és així, i que en el judici a l’Audiència Provincial de Madrid contra Pino i Díaz ja va quedar clar que la informació del port USB s’havia obtingut de manera il·legal, tots dos van ser absolts dels diversos delictes pels quals eren acusats. Ara, en revisar el cas, el TSJ madrileny revisa la pena sobre la base dels mateixos fets provats en la primera sentència i, si és un fet que Pino sabia que aquella informació tenia un origen il·lícit, és una evidència que va actuar fora de la llei en donar-li curs i per això se l’ha de condemnar a un any de presó i a indemnitzar amb 2.000 euros Pujol.

Entre els arguments que dona el TSJM hi ha una sentència del Tribunal Suprem on condemna les actituds falsàries de l’administració assegurant que “el poder de l’Estat per a la persecució i enjudiciament de fets il·lícits no pot fer servir dreceres”.

La sentència contra Pino culmina uns dies agitats, on s’ha fet evident l’ús de les males arts en la persecució de persones de la primera línia política i social de Catalunya. L’espionatge amb l’ús de la tecnologia Pegasus, reconeguda parcialment pel CNI; l’alteració de proves per actuar contra els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Artur Mas, i la conspiració contra l’expresident del Barça Sandro Rosell són tot potes de la mateixa estratègia de l’Estat activant la policia patriòtica i altres mecanismes per enderrocar l’enemic polític.

En l’afer de la investigació als components de la família Pujol, l’ús dels fons reservats per pagar informants, delators i l’obtenció de proves a l’estranger, ha estat una constant. La condemna ara contra Eugenio Pino només fa que confirmar l’amenaça velada que el 2012 l’aleshores ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va deixar caure a Jordi Pujol en una visita que li va fer: “Vigileu què esteu fent.”