El suec Ruben Östlund va guanyar l’any 2017 una de les Palmes d’Or més discutibles (vergonyosa, segons aquesta cronista) de la història del festival de Canes amb The square, una broma ximple a propòsit de l’art contemporani que, suposadament, és una crítica contra la hipocresia de les elits que financen un “art social fet amb escombraries”. El que és pitjor és que Östlund hi mostra aquella mena de supèrbia cínica amb la qual certs cineastes se situen per sobre dels humans per ridiculitzar-los.

El director suec ha tornat a Canes amb Triangle of saddnes, a concurs a la secció oficial, i ho ha tornat a fer: una ximpleria (plena de mal gust, d’acudits fàcils i tota mena d’obvietats, a més de vòmits) que mostra el naufragi d’un transatlàntic de luxe on viatgen milionaris. Östlund, un llest, dona gat per llebre: fa passar per transgressora una cosa grollera i, al capdavall, innòcua per la seva banalitat. Però, vista la reacció del públic i de bona part de la crítica, de nou ha aconseguit vendre el producte, que, a més, s’allarga fins a les dues hores i mitja.

Per contra, el romanès Cristian Mungiu, un altre guanyador de la Palma d’Or amb la colpidora 4 mesos, 3 setmanes i 2 dies, va aportar ahir a la secció oficial a concurs una pel·lícula notable que, lluny de la frivolitat d’Östlund, aborda l’estat de les coses a l’est d’Europa, però amb ressò a l’oest. Inspirada en un cas real, l’acció d’R.M.N. transcorre en un poble de Romania, als Carpats, on una panificadora contracta tres homes originaris de Sri Lanka després de no haver obtingut resposta a l’anunci d’una oferta de treball mal pagat. A la localitat, hi ha una minoria hongaresa i molts que hi habitaven s’han desplaçat a altres països, sobretot a Alemanya, per treballar-hi. Tanmateix, l’arribada d’aquests homes provoca una reacció irada i els veïns exigeixen a l’alcalde (amb la mediació d’un capellà, que mostra una actitud poc cristiana per complaure els seus parroquians) que siguin expulsats del poble.