Els líders de la Unió Europea es comprometran en el cim de la setmana que ve a “explorar activament” diferents opcions per a confiscar i emprar en la reconstrucció d’Ucraïna els actius russos que els Vint-i-set han congelat des que Moscou va iniciar la guerra.

“El Consell Europeu celebra els esforços que s’han fet amb vista a preveure mesures de confiscació adequades, inclosa l’exploració d’opcions destinades a utilitzar actius russos congelats per a donar suport a la reconstrucció d’Ucraïna. (...) Secunda que s’explorin activament més opcions”, recull l’esborrany del cim extraordinari que se celebrarà a Brussel·les el 30 i 31 de març.

La proposta, que previsiblement es presentarà dimecres que ve, consistirà segons va explicar el comissari de Justícia, Didier Reynders, a considerar com un delicte el simple fet d’intentar eludir les sancions, i en aquest cas els governs podrien confiscar els béns i actius congelats per a obtenir fons per a la reconstrucció d’Ucraïna.

Aquesta és una opció que ja existeix en alguns països de la UE, com per exemple Itàlia, gràcies a les lleis antimàfia, però que no tots veuen amb bons ulls, segons han explicat fonts diplomàtiques.

Brussel·les, a més, va platejar la setmana passada la possibilitat d’emetre deute conjunt per a captar fons destinats a aquest efecte, en una mesura similar a la que la Comissió Europea ha posat en marxa per a finançar la recuperació després de la pandèmia.

L’alt representant de la UE per a Afers exteriors, Josep Borrell, ha plantejat fins i tot la possibilitat que els Vint-i-set confisquin les reserves que ja han congelat al Banc Central Rus.

Els caps d’Estat i de Govern reclamaran també que es creï una plataforma que uneixi al govern ucraïnès, els països de la UE, la mateixa Unió Europea, els seus socis i a organitzacions i institucions financeres per a obtenir diners per a la reconstrucció, que segons el Fons Monetari Internacional (FMI) requeriria, avui dia, 5.000 milions d’euros al mes.

Els líders reiteraran el seu “compromís” de continuar ajudant econòmicament al govern d’Ucraïna i continuar finançant l’enviament d’armes en el marc del Fons Europeu de Suport a la Pau, que ha destinat ja 1.500 milions d’euros a aquest fi i preveu 500 milions addicionals en els pròxims dies.

Des que Rússia va iniciar la invasió, Brussel·les ha aprovat un programa d’ajuda macrofinancera a Ucraïna de 1.200 milions d’euros i la setmana passada va proposar lliurar fins a 9.000 milions addicionals, que se sumarien als 17.000 milions en subvencions i crèdits que la UE ha donat a Kíiv des de la invasió il·legal de Crimea en 2014.