El govern turc ha exigit aquest dimecres a Suècia i Finlàndia, en una reunió a Ankara, que deixin de fer costat als grups kurds que Turquia considera terroristes, l’extradició de 40 persones i el final de les restriccions de venda d’armes, com a principals condicions per a aixecar el seu vet a l’entrada d’aquests dos països en l’OTAN.

“L’OTAN és una aliança de seguretat i els països que volen ingressar en ella han de tenir en compte les preocupacions de seguretat dels membres”, ha dit als mitjans el portaveu de la Presidència turca, Ibrahim Kalin, en acabar una reunió en la qual han participat delegacions de Suècia, encapçalada pel secretari d’Estat, Oscar Stenström; de Finlàndia, dirigida pel seu homòleg, Jukka Salovaara, i de Turquia, integrada per Kalin i el viceministre d’Exteriors, Sedat Önal.

Amb anterioritat, Turquía s’ha reunit bilateralment amb cadascuna de les altres dues delegacions, segons ha explicat Kalin, que també ha informat que havia exposat als seus interlocutors les demandes de Turquia per a retirar el vet i que les delegacions compartiran ara aquesta informació amb els seus respectius governs.

Kalin ha subratllat que el principal problema considerat per Ankara és el suport que Suècia i Finlàndia presten als moviments en l’òrbita del Partit de Treballadors de Kurdistan (PKK), la guerrilla kurda de Turquia, considerada terrorista per la UE i els EUA i ha insistit que Turquia no pot acceptar que els seus membres “tinguin refugi” a Europa.

Kalin també ha insistit que Europa ha de considerar com a organització terrorista a la confraria del predicador islamista Fethullah Gülen, a la qual Ankara atribueix el fallit cop d’estat de 2016, i al grup armat ultraizquierdista DHKP-C.

Entre les peticions turques, Ankara ha demanat l’extradició de 28 persones a Suècia i de 12 persones a Finlàndia, sense obtenir resposta, encara que no ha especificat a quins moviments pertanyen.

El portaveu presidencial ha assenyalat que espera “passos concrets en un marc temporal concret” per a donar el vistiplau a l’ingrés dels dos països nòrdics, i ha dit que una vegada informats els governs de les demandes turques, les converses continuarien, però sense haver-se fixat un calendari encara.

Va agregar que Turquia espera que es compleixin totes les normes del procediment d’adhesió a l’OTAN adoptades en 1999, sense saltar-se passos ni obrir una via ràpida a Suècia i Finlàndia.