En aquest 2022 ja s’han comptabilitzat 47 víctimes mortals a les escoles nord-americanes, segons un informe del Centre per a la Defensa i la Seguretat Nacional dels Estats Units. La tragèdia de l’escola d’Uvalde ha reobert el debat sobre la regulació de les armes al país, una discussió que encara és molt lluny d’arribar a una entesa, sobretot per l’enorme divisió que hi ha entre demòcrates i republicans.

El 14 de febrer del 2018, la vida de Carlos Fernández va canviar per sempre en qüestió de sis minuts. Ell era estudiant de l’escola Marjorie Stoneman Douglas de Parkland, Florida, i va sobreviure a l’atac de Nikolas Cruz, que aleshores tenia dinou anys. Però disset persones més, entre alumnes i mestres, van perdre la vida. “Va ser qüestió de sort”, explicava el jove en declaracions telefòniques a El Punt Avui des de casa seva, al sud de la Florida. Ara encapçala una organització per pressionar les elits polítiques perquè hi hagi una “discussió profunda” sobre la regulació de les armes a tota la nació.

“Per mi i per la meva generació, però també per totes les que vindran després”, deia. El president Joe Biden ha demanat més control de les armes amb l’objectiu de posar fi a aquesta “epidèmia”. En diverses ocasions ha demanat al Congrés que impulsi una legislació per prohibir les armes d’assalt i que s’abordi el sistema de verificació d’antecedents a l’hora de comprar aquest tipus de dispositius, especialment perquè en algunes ocasions es lliuren a persones que, en realitat, no haurien de posseir-ne cap.

Tot i que hi ha una gran quantitat de veus a favor d’una nova regulació, també n’hi ha d’altres que consideren que l’ús de les armes està protegit per la segona esmena de la Constitució dels EUA i que no hi ha espai per al debat. Julio Martínez, un veterà de la guerra del Vietnam i aferrissat defensor de les idees ultraconservadores, manté que “una arma no és per matar gent sinó per defensar-te”, un argument que serveix igualment per dir que “un cotxe com a tal no és perillós malgrat que també pot ser utilitzat per matar altres persones”.

“Si algú ve a atacar-me a mi i no se’n va, jo sí que li donaré un cop de plom”, advertia. L’Associació Nacional del Rifle també té un paper important en el joc polític als EUA, ja que des de fa uns quants anys ha establert una aliança estratègica amb el Partit Republicà i es va convertir en una eina clau per mobilitzar l’electoral l’any 2016 per escollir Donald Trump com a president entre els sectors extremistes blancs que han buscat exercir l’hegemonia davant de la resta dels sectors socials nord-americans.

No hi ha una xifra oficial de quants nord-americans tenen una arma de foc perquè la llei federal prohibeix un registre de ciutadans privats. Però el que està clar és que les armes formen part del dia a dia de la societat dels EUA. Segons enquestes del Centre d’Investigacions Pew i la Universitat de Harvard, un 40% dels nord-americans confirmen que ells o algú a casa en tenen una. Un altre informe de Small Arms Survey, amb seu a Suïssa, assenyala que els ciutadans nord-americans tenen 393 milions d’armes, fet que situa el país com el primer de tot el món en armes de foc per càpita. L’Institut de Mètriques i Avaluació de la Salut de la Universitat de Washington va revelar que el país nord-americà ocupava el segon lloc després del Brasil en nombre total de morts per armes de foc.