Els directors dels centres educatius no arribaran al dimecres 1 de juny sense cobertura legal ni sense saber com actuar davant la sentència del TSJC que els obliga a partir d’aquell dia a impartir el 25% d’assignatures en castellà. El Consell Executiu es reunirà dilluns de manera extraordinària per aprovar el decret llei en què basarà les instruccions que enviarà als centres per aplicar la sentència. Fonts del govern, que s’havia plantejat convocar-lo avui mateix, justificaven ahir que volen esperar així fins a l’últim moment per veure si ho poden fer amb la llei en tramitació al Parlament ja també aprovada, ja que són textos complementaris i això els reforçaria.

El govern estava decidit a esperar la llei per tirar endavant el decret, però ja té clar que ho avançarà per driblar la maniobra dilatòria ahir dels grups contraris a la immersió. L’executiu considera que amb el blindatge del decret llei n’hi hauria prou com a primera mesura, si bé possiblement caldria retocar-ne alguna part. En espera de saber-ne el detall, a grans trets el decret fixarà els criteris sobre com s’elaboren els projectes lingüístics de centre, certificarà que els ha de validar el Departament d’Educació i rebutjarà l’aplicació de quotes. En el decret vol basar el govern la instrucció clara que el TSJC va exigir que el conseller d’Educació, Josep González-Cambray, ha de fer arribar a tots els centres com a molt tard el 31 de maig per fer aplicar la sentència. Els impulsors d’aquesta solució legal confien que el TSJC l’accepti com a execució de sentència, si bé l’última paraula la té el tribunal, i no és pas segur.

L’enrenou pels terminis sorgeix perquè, tal com havien anunciat la vigília, els tres grups de dretes del Parlament –Vox, Cs i el PP– van registrar ahir a la tarda la petició perquè el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) elabori un dictamen sobre si s’adapta a la Constitució i l’Estatut la proposició de llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari, que el PSC, ERC, Junts i En Comú Podem van aprovar dimecres tramitar d’urgència per obtenir el marc legal a partir del qual respondre al tribunal. La petició de la dreta denuncia una “intencionada ambigüitat” a la llei que “omet l’obligatòria i constitucional vehicularitat del castellà”, i acaba sol·licitant al CGE que es pronunciï “de manera especial” sobre si “només” seria conforme a la legalitat per omissió; és a dir, en la mesura que s’interpreti que “no impedeix” el dret a rebre “l’ensenyament en castellà com a llengua vehicular i d’aprenentatge”.

Estava previst aprovar la llei aquest migdia, però això ho impedirà, ja que la mesa va haver d’acceptar a tràmit la petició per traslladar-la tot seguit al CGE, i va suspendre el ple convocat avui fins que es disposi del dictamen, preceptiu per votar la llei, tot i que no vinculant. Ara el Consell té set dies hàbils, fins al 8 de juny, per elaborar-lo, si bé els grups impulsors confien que s’afanyi per poder tenir l’informe a principi de setmana. Ahir, tots els grups tret dels de la dreta van tombar una moció de Cs que, entre altres coses, exigia no fer de l’educació “una eina ideològica al servei d’una construcció identitària nacionalista” i demanava explicacions al govern sobre el compliment de la sentència.