Una adolescent de la república russa del Daguestan, al nord del Caucas, va haver de demanar disculpes públicament aquesta setmana després de cridar en un acte de graduació: “No a la guerra! Llibertat per a Ucraïna! Maleït Putin!” Les imatges enregistrades amb telèfon mòbil d’aquest acte de dissidència juvenil, en les quals es veu la complicitat dels companys que aplaudeixen la seva valentia, van córrer com la pólvora i van provocar la reacció de les autoritats del Daguestan, que, segons la premsa local, volien obrir un expedient sancionador als pares per incompliment de la llei que obliga a donar una bona educació als fills.

Per evitar qualsevol represàlia, l’adolescent i la seva mare van difondre dos vídeos posteriorment en què demanaven disculpes tot explicant que els nervis i la pressió pels exàmens finals la van dur a fer comentaris que ni tan sols pensa. No és un cas aïllat. Des de l’inici del conflicte a Ucraïna, el Kremlin ha obert un front a les escoles i universitats de Rússia per silenciar les veus contràries a la guerra i evitar així un debat públic a l’entorn de l’acció armada que pugui escampar pel vast país un estat d’opinió contrari al conflicte difícil de controlar i que posi en qüestió el poder central.

El portal d’internet OVID-Info, dedicat a difondre dades de la persecució política i que fa el recompte de detinguts en les protestes contra la guerra, exposa vuit exemples de professors als quals s’ha obert expedients o que s’han enfrontat a multes per haver fet comentaris públics en què posaven en dubte la decisió del govern de Putin d’enviar l’exèrcit a Ucraïna. En alguns casos, els docents ni tan sols havien expressat una opinió totalment contrària a la guerra. A part, hi ha universitats a Moscou que a l’inici del conflicte van demanar als estudiants que no participessin en les protestes, sota l’amenaça d’una possible expulsió, sobretot pel temor entre els responsables dels centres universitaris de ser amonestats per les autoritats o de perdre subvencions.

Malgrat les sancions i els acomiadaments, en el món educatiu hi ha una massa crítica de professors contraris al conflicte armat i s’han organitzat per posar de manifest la persecució de les autoritats a docents que obertament no convergeixen amb la posició del govern. En aquest sentit, un grup de professors ha tirat endavant la iniciativa Mestres en Contra de la Guerra. Són professionals de l’educació que evidencien la situació a través de les xarxes socials i es fan ressò de docents multats –en alguns casos, amb sancions de 30.000 rubles, uns 404 euros– i professors que busquen feina perquè han estat acomiadats de les escoles i instituts on treballaven. En el darrer mes s’han fet eco de dos casos. N’hi ha molts més, sobretot en les setmanes posteriors a l’inici del conflicte, el 24 de febrer, i l’organització pels drets humans Agora, amb seu a Kazan, en va comptabilitzar una vintena a principis d’abril.

La plataforma de docents que denuncia la persecució a les aules exposa exemples com ara el d’una professora d’anglès de Sakhalín, una illa russa al nord del Pacífic, que va ser acomiadada perquè una mare va presentar una denúncia contra ella a la policia després que el fill la gravés amb un mòbil mentre expressava el seu desacord amb la guerra. O el cas d’una altra docent que impartia anglès en una escola a la ciutat de Penza, a la part europea de Rússia, a qui van fer fora pel mateix motiu.

El grup de docents contraris al conflicte va recollir firmes de suport a través d’internet, i en va aconseguir 5.000, del mateix país i de l’estranger. Però va haver de tancar l’espai en línia perquè hi figuraven els noms de tots els que hi donaven suport i planava l’amenaça de represàlies. Els professors continuen denunciant la situació i anhelen canvis en el sistema educatiu que permetin mantenir debats serens i que l’escola no sigui un instrument de suport al poder del Kremlin.