Colòmbia viu avui unes eleccions presidencials diferents de les que hi ha hagut els darrers anys i, fins i tot, dècades. I no només perquè, per primera vegada, hi ha possibilitats reals que l’esquerra arribi al poder, sinó perquè es fan en un moment en què la societat colombiana ha arribat a un punt en què és conscient que continuar com sempre és letal per al seu benestar. Aquesta és, si més no, la reflexió que va sorgir de la jornada de dijous Les eleccions presidencials al Brasil i Colòmbia del 2022, emmarcades dins del cicle Què passa al món?, organitzat pel Cidob, a Barcelona.

“Som en un moment molt delicat, de vida o mort, un moment existencial”, va afirmar Carlos Mejía, director executiu d’Oxfam Colòmbia. Mejía va pintar un panorama poc encoratjador sobre la situació del país. “Ara hi ha 5,5 punts més de pobresa extrema que fa uns anys; el treball informal està per sobre dels 14 milions i som el país més desigual de l’OCDE. A sobre, l’acord de pau avança molt a poc a poc”, va enumerar el responsable d’Oxfam.

La gran esperança per a molts colombians és el candidat de l’esquerra a la presidència, Gustavo Petro, i la seva aspirant a la vicepresidència, Francia Márquez, una dona negra i feminista de qui s’espera que mobilitzi una part important dels votants que tradicionalment no acudeixen a les urnes. “És una aposta electoral per una esquerra molt forta, amb un discurs molt diferent del que hi ha hagut fins ara, que s’adreça a la població marginada, victimitzada i que representa molt bé les comunitats perifèriques i indígenes”, explica Mejía.

El director executiu d’Oxfam Colòmbia fa una crida a la ciutadania a “trencar l’abstenció, especialment entre els joves”. “És urgent anar cap a la pau, trencar divisions, trobar models econòmics sostenibles, que es respecti la dignitat dels pobles i que tiri endavant el procés de pau, veritat i justícia”. “Si continuem com sempre, el país anirà cap a una guerra més brutal que aquella de la qual estem mirant de sortir”, hi afegeix.

Rafael Grasa, professor de relacions internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), alerta, però, que no es pot “esperar que ressorgeixi un cabdill de l’esquerra” que ho arregli tot. Grasa recorda que hi havia “moltes expectatives posades en [Gabriel] Boric”, el president xilè, i ara es troba amb molts problemes per dur a terme els seus projectes de govern. “Lula [l’expresident brasiler] no va ser capaç d’establir la comissió de la veritat per resoldre els problemes de la dictadura del 1964. Ho va haver de fer Dilma Rousseff”, la seva successora, posa com a exemple Grasa.

El professor de la UAB avisa que “no hi ha exemples històrics” en què triomfi un govern d’esquerres a l’Amèrica Llatina i apliqui un programa de canvis estructurals. En bona part –assenyala–, per la “violència, la polarització i el poder terrible de les elits”. Això sí, avui es pot obrir el camí de l’alternança en el poder a Colòmbia, que no és poca cosa.