L’esquerra guanya a Colòmbia en unes eleccions antisistema

Els colom­bi­ans van votar diu­menge con­tra totes les seves tra­di­ci­ons polítiques. L’exguer­ri­ller Gus­tavo Petro va gua­nyar la pri­mera volta per a la pre­sidència amb el 40,3% dels vots, un resul­tat que no té ante­ce­dents històrics per a un líder de l’esquerra a Colòmbia. En segon lloc, i amb un lloc a la segona volta, va que­dar Rodolfo Hernández (28,15% dels sufra­gis), un empre­sari de la cons­trucció que va pujar en les enques­tes en silenci, amb un dis­curs difús, basat en el rebuig a la classe política en gene­ral i amb pin­ze­lla­des racis­tes i misògines. El gran per­de­dor de la jor­nada va ser Fede­rico Gutiérrez, l’home triat per la dreta que ha gover­nat el país els últims vint anys, amb Álvaro Uribe com a figura més bri­llant. Petro i Hernández es veu­ran les cares el 19 de juny.

Ningú va detec­tar l’ascens d’Hernández. Ni Petro, que espe­rava que el seu rival fos Gutiérrez, ni el mateix Gutiérrez, que estava segur que s’enfron­ta­ria a Petro. Ha estat, en qual­se­vol cas, un toc d’atenció i una prova de la crisi de repre­sen­tació que viu Colòmbia. El can­di­dat con­ser­va­dor va pagar el preu de ser la figura del con­ti­nu­isme d’un govern, el d’Iván Duque, amb una pèssima imatge pública.

Les revol­tes popu­lars del 2019 i el 2021, pro­ta­go­nit­za­des sobre­tot per joves, van ferir de mort un model basat a sos­te­nir l’statu quo amb el fona­ment de la guerra con­tra les For­ces Arma­des Revo­lu­cionàries de Colòmbia (FARC). Per a un país que ha de cons­truir la pau, Petro va aflo­rar com una veu nova, que par­lava de desen­vo­lu­pa­ment sos­te­ni­ble i femi­nisme. Però el seu pas­sat guer­ri­ller i velles decla­ra­ci­ons a favor de l’esquerra regi­o­nal més arcaica, com la veneçolana o la cubana, poden ser el llast que acabi arruïnant el seu ter­cer intent d’arri­bar a la pre­sidència.

D’aquí a tres set­ma­nes l’espe­rarà Hernández, al cap­da­vant d’una lliga que va ano­me­nar “de gover­nants anti­cor­rupció”. Des de la cuina de casa seva, va dir diu­menge a la nit que havia per­dut “la poli­ti­que­ria i cor­rupció”. Ningú sap gaire bé què pensa fer l’empre­sari si final­ment arriba a la Casa de Nariño. La dreta, no obs­tant això, es va afa­nyar a secun­dar-lo. Gutiérrez va dir, en el seu dis­curs de der­rota, que l’objec­tiu és evi­tar un tri­omf de Petro, sigui com sigui, i que per això dona­ria el seu vot a Hernández “sense con­di­ci­ons”.

Petro no ho tindrà gens fàcil el 19 de juny. Amb una dreta esfon­drant-se, pre­fe­ria dis­pu­tar la pre­sidència a Gutiérrez. El que suc­ceirà ara amb Hernández és un mis­teri. Les matemàtiques juguen en con­tra del líder de l’esquerra. Fico, com diuen a Gutiérrez, va sumar una mica més de cinc mili­ons vots, amb el 24% del total. Hernández en va acon­se­guir gai­rebé sis mili­ons.