El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha demanat a l’OTAN que recolzi la seva política antiterrorista com una de les condicions perquè Turquia accepti l’ingrés de Suècia i Finlàndia en l’Aliança, segons ha expressat en un article publicat aquesta setmana per la revista britànica The Economist.

“Tenim tot el dret a esperar que aquests països, que pretenen que el segon major exèrcit de l’OTAN acudeixi en la seva defensa d’acord amb l’article 5 (de l’Aliança), previnguin el reclutament, la recollida de fons i les activitats de propaganda del PKK (Partit de Treballadors del Kurdistan, la guerrilla kurda de Turquia), considerat una entitat terrorista per la Unió Europea i els Estats Units”, assenyala el president turc.

Tant Suècia com Finlàndia insisteixen que tracten al PKK com a organització il·legal, però el govern turc els retreu que no estenguin aquesta consideració a les Unitats de Protecció Popular (YPG), les milícies kurdes de Síria, que Ankara considera una simple branca local del PKK.

“Turquia vol que els països candidats impedeixin les activitats de totes les organitzacions terroristes i extradeixin els seus membres. Hem lliurat proves nítides a les autoritats d’aquests països i esperem que actuïn”, escriu Erdogan.

“A més, Turquia vol que aquests països donin suport a les operacions antiterroristes dels membres de l’OTAN”, continua, en una aparent referència a una pròxima intervenció en el nord de Síria, que el mandatari turc fa dies que anuncia.

Ahir mateix, Erdogan va explicar al president rus, Vladímir Putin, la “necessitat” d’expandir el control turc sobre la franja fronterera en el nord-est de Síria, que les forces armades turques dominen des de la seva intervenció contra el YPG l’octubre de 2019.

“El terrorisme és una amenaça per a tots els membres (de l’OTAN) i els països candidats haurien de reconèixer aquesta realitat abans d’ingressar. Mentre no facin els passos necessaris, Turquia no canviarà la seva posició”, conclou Erdogan en The Economist.

El president turc ressalta en el seu article el ferm compromís de Turquia amb l’OTAN, subratllant també la inversió en la indústria de defensa turca i el “desenvolupament de productes militars que han tingut impacte en diversos escenaris de guerra, inclosa Ucraïna”.

“Volem que l’OTAN cooperi millor en assumptes militars i de recerca quan tracti amb organitzacions terroristes, no sols per a prevenir atacs sinó també per a impedir el seu finançament i el reclutament dins de les fronteres de l’OTAN”, explica Erdogan.

“Tota forma d’un embargament d’armament com el que Suècia ha imposat al meu país és incompatible amb l’esperit d’una aliança militar sota el paraigua de l’OTAN”, considera.

“La posició de Suècia i Finlàndia respecte a les preocupacions i consideracions nacionals de seguretat d’altres països, que volguessin tenir com a aliats, determinarà fins a quin punt Turquia voldrà ser aliat d’aquests països”, conclou el president turc.