La fiscalia ucraïnesa recull proves de 15.000 presumptes crims de guerra
Segons els seus càlculs, cada dia es cometen de 200 a 300 crims al país
Estonia, Letonia i Eslovàquia s’afegeixen a l’equip d’investigació coordinat per Eurojust
La fiscalia d’Ucraïna té proves de 15.000 presumptes crims de guerra comesos pels militars russos durant la invasió del seu país.
“Si parlem de proves, parlem de 15.000 casos en els quals cada cas específic tindrà evidències específiques”, ha explicat la fiscal general ucraïnesa, Irina Venediktova, en una entrevista amb l’agència Efe a La Haia.
Venediktova, de 43 anys i la primera dona que ocupa el càrrec de fiscal general d’Ucraïna, va assumir el càrrec al març de 2020 amb recerques de delictes de corrupció, però ara té el repte de documentar amb evidències vàlides a nivell judicial els presumptes crims de guerra comesos arran de l’operació militar russa al país.
La fiscal ha denunciat que la situació al seu país “no és només un conflicte armat, és una guerra agressiva i brutal de la Federació de Rússia al territori ucraïnès”. Venediktova ha explicat que han identificat més de 15.000 presumptes crims de guerra, inclosos de caràcter sexual. “Si parlem de l’assassinat de civils, tenim testimonis, bales, armes. També parlem de violacions: els militars russos han comès crims sexuals en territori ucraïnès, han violat a dones, nens, homes, ancianes”, ha resumit.
Segons aquesta exprofessora de dret, les tropes del Kremlin han perpetrat presumptes saquejos i tortures, crims dels quals també té material inculpatori “enorme, massiu”.
“En l’Estatut de Roma -fundacional de la Cort Penal Internacional (CPI)- podem veure tres pàgines sobre Crims de Guerra: desgraciadament, els veiem gairebé tots a Ucraïna. El difícil de les investigacions és no tenir accés al territori. Sí que tenim algun accés a la gent a la qual vam poder evacuar abans i hem entrevistat, i a presoners de guerra que hem pogut intercanviar amb Rússia. Així tenim alguna informació verificada”, explica.
Així mateix, tenen proves sobre una vintena de casos de trasllat forçós, inclòs de nens, “la qual cosa en el codi penal ucraïnès és part de la qualificació de crim de genocidi”. “És important trobar-los i retornar-los a les seves cases, però sobretot demostrar i trobar totes les proves d’aquest crim perquè és part d’un genocidi”, ha assenyalat.
Segons els seus càlculs, es cometen uns “200 a 300 crims de guerra al dia” a Ucraïna. A la regió del Donbass en concret s’han identificat “milers de casos” en total.
Venediktova ha recordat que la recopilació de proves s’està fent “amb socis internacionals sobre el terreny”, la qual cosa inclou l’oficina del fiscal de la Cort Penal Internacional (CPI), Karim Khan, que va enviar a mitjan maig 42 investigadors, experts forenses i personal de suport, el major desplegament sobre el terreny de la seva oficina en dues dècades.
Fins ara, la fiscalia ucraïnesa ha identificat “prop de 80 sospitosos”, alguns dels quals ja han estat detinguts i a uns altres se’ls jutjarà “fins i tot en rebel·lia”. “Quan s’hagin recopilat totes les proves com per a anar als tribunals, hi anirem, encara que no tinguem els criminals físicament sota custòdia”, ha dit.
Crim d’agressió
Sobre el crim d’agressió, que queda fora de les competències de la CPI en el cas d’Ucraïna perquè ni Kíiv ni Moscou compleixen amb la condició sine qua non de ser Estats signants de l’Estatut de Roma -fundacional d’aquest tribunal internacional- Venediktova subratlla que s’ha obert un cas per aquest crim “des del primer dia de l’agressió i tothom ha entès qui és el responsable del crim d’agressió”.
“És el nostre cas principal i central. En aquest cas, tenim més de 600 sospitosos. Són alts càrrecs polítics, ministerials, militars i agents de propaganda de la Federació de Rússia. Però hi ha tres persones que no podem començar a processar perquè tenen immunitat funcional [davant tercers països]”, en referència a Putin, el seu ministre d’Exteriors, Serguei Lavrov; i el primer ministre, Mijail Mishustin.
La fiscal ha advertit que Ucraïna està a punt per lliurar les evidències inculpatòries a les institucions que sí que els poden processar, bàsicament a la CPI (que té jurisdicció sobre els crims de guerra i lesa humanitat que es cometen a Ucraïna, i no reconeix la immunitat funcional). “O esperarem que deixin els seus càrrecs i no tinguin immunitat funcional”, ha assenyalat.
De moment, continua acumulant evidències i admet que les entrevistes amb víctimes i testimonis “són molt dures”, com els testimonis de refugiats que han perdut les seves famílies i les seves cases, o altres que han vist massacres. “No oblidarem, no perdonarem”, ha assegurat.
Estònia, Letònia i Eslovàquia investiguen els crims a Ucraïna amb Eurojust
EFELes autoritats judicials d’Estònia, Letònia i Eslovàquia han anunciat aquest dimarts que se sumen a l’equip conjunt d’investigació (ECI) format per Lituània, Polònia i Ucraïna, coordinat per Eurojust, per investigar els presumptes crims de guerra comesos en territori ucraïnès, que, segons Kíiv, ascendeixen a fins a 300 al dia.
Els fiscals generals d’Estònia, Letònia i Eslovàquia han anunciar la seva unió a l’ECI després de la signatura d’un acord a la seu d’Eurojust, a la Haia, la qual cosa reforça a aquest equip creat el passat 25 de març per a reunir proves sobre els presumptes delictes que es cometen a Ucraïna, i al qual també pertany l’oficina del fiscal de la CPI, que lidera Karim Khan.
Khan va subratllar que aquesta cooperació és “necessària” i mostra que “no hi ha dicotomia entre cooperació i independència, i que la cooperació no significa competició, la col·laboració no va en detriment de la independència”.
“Totes les parts en el conflicte tenen responsabilitats. Ja siguin les forces aliades a Rússia, o al costat d’Ucraïna. Cada individu té responsabilitats. Ningú té un xec en blanc per fer el que vulgui. I l’Estat de dret és aquí, combinat amb la voluntat col·lectiva perquè això no es converteixi en paraules esbiaixades, sinó que sigui pràctic i efectiu”, ha advertit Khan.
Segons ell, hi ha un “front comú de legalitat que és absolutament essencial no sols per a la situació a Ucraïna sinó també per a la continuació de la pau i seguretat a tot el món”. És per això que ha demanat treballar “entenent que l’estat de dret proporciona un nucli essencial que pot prevenir” conflictes.
La fiscal general de Lituània, Nida Grunskiene, ha subratllat que la jurisdicció universal, que permet perseguir crims de guerra i de lesa humanitat a fiscals nacionals encara que aquests no s’hagin comès en territori nacional, “no només ha de ser formal, aquesta jurisdicció ha d’aplicar-se quan sigui necessari”.
Grunskiene ha subratllat que “la principal competència per a processar a individus per crims de guerra o agressió recau en la fiscalia ucraïnesa i en la CPI” però ha recordat que els fiscals lituans tenen una “experiència excepcional” i són “molt conscients de les necessitats d’assistència a altres països per a enjudiciar casos penals d’aquesta escala a Ucraïna”.