La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va tancar la porta a la possibilitat d’ajornar la presentació de la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern al 2034 si entre l’abril i el maig de l’any que ve no es pot presentar un projecte “presentable” al Comitè Olímpic Internacional (COI), com va manifestar en declaracions a Catalunya Ràdio el president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco. En aquest nou capítol del serial dels Jocs, la consellera va deixar clar que no es plantegen “cap altre escenari” i, per aquest motiu, unes hores abans a TV3, va posar en relleu que Catalunya està preparada per organitzar-los, recordant que des de l’inici van plantejar una candidatura “col·laborativa”. I aquí va explicar que preveuen acords amb altres estats, com França, Itàlia o Bòsnia i Hercegovina per fer-hi les competicions de salts i lliscament, ja que Catalunya no en té tradició i no volen construir instal·lacions que després no es facin servir.

Va admetre, però, que és el COE qui ha de liderar aquestes negociacions entre comitès olímpics i li constava que “ha tingut converses amb altres territoris” per trobar la millor opció des del punt de vista tècnic i de sostenibilitat. De fet, ahir mateix, la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, va assegurar que veu “amb bons ulls integrar Sarajevo a la candidatura” després de signar un pla de treball entre Catalunya i aquesta regió de Bòsnia i Hercegovina durant els propers dos anys amb el primer ministre del cantó bosnià, Edin Forto. El pla preveu accions conjuntes en diversos àmbits, entre els quals l’esportiu. Alsina va assegurar que “Catalunya ha tingut una relació olímpica històrica amb Sarajevo, que comença l’any 92”.

Malgrat que Vilagrà va apressar el president del COE, amb qui es reunirà la setmana vinent, a triar entre la candidatura catalana i l’aragonesa en les properes setmanes, Blanco encara vol fer un nou intent perquè n’hi hagi una d’unitària. “És la primera opció”, va dir, i ho tractarà d’aconseguir “fins al final”. Això malgrat els nous estirabots del president d’Aragó, Javier Lambán, que dijous en reclamava la dimissió, criticava que la negociació havia estat un “esperpent” i una “farsa” i l’acusava d’atiar una nova confrontació territorial.