Política

Biden diu “prou” a la violència de les armes

Reclama al Congrés mesures més contundents

Hi ha hagut tres tirotejos més després del de l’escola d’Uvalde

Una setmana i mitja després de la segona pitjor massacre de la història en una escola dels Estats Units, els tirotejos no han cessat al país nord-americà. En els últims dies, un hospital a Tulsa (Oklahoma), un festival de música a Taft (Oklahoma) i un parc públic a Fresno (Califòrnia) han estat alguns dels escenaris dels últims tirotejos mortals, amb diverses víctimes i ferits. El gran rebombori generat pel tiroteig a Uvalde (Texas), que va deixar 21 víctimes mortals, incloent-hi 19 nens, no ha canviat la dinàmica d’una nació amb un problema d’arrel.

De fet, la reacció de la població després del fatídic episodi a Texas ha estat comprar més armes, segons l’FBI. Tot això en un context en què, des del gener, hi ha hagut 12 tirotejos en què han mort quatre o més persones, segons una base de dades de l’agència Associated Press i la Universitat Northeastern. Aquests tirotejos han deixat 76 morts, inclosos 31 adults i nens a Buffalo (Nova York) i Uvalde.

Davant d’aquesta situació, el president dels EUA, Joe Biden, va demanar al Congrés que aprovés “mesures racionals i de sentit comú” per frenar la violència per armes al país. “Quantes carnisseries estem disposats a acceptar? Quantes vides nord-americanes innocents més s’han de prendre abans de dir-ne prou? Prou”, va dir Biden en una compareixença en horari de màxima audiència sobre la violència armada des de la Casa Blanca. El mandatari va demanar a la Cambra de Representants i al Senat que restableixin la prohibició de compra d’armes d’assalt i munició d’alta capacitat, gairebé vint anys després que un Congrés controlat pels republicans i amb l’expresident George Bush fill a la Casa Blanca no aprovés la seva continuïtat.

A escala estatal, Nova York ha estat el primer a actuar. Els legisladors estatals van aprovar un paquet amb deu mesures que imposen restriccions d’edat a la venda de rifles semiautomàtics, apujant l’edat mínima dels 18 als 21 anys, i prohibeixen a la majoria de civils la compra d’armilles antibales, entre altres elements. Per la seva part, el governador de Califòrnia, Gavin Newsom, ha promès la creació del programa de recompra d’armes més gran del país, amb un pressupost d’uns 25 milions de dòlars.

La prohibició de les armes d’assalt, sobre la taula

Àlex Segura

Els sectors progressistes del país consideren que la solució a aquesta situació implica restablir la prohibició de la compra d’armes d’assalt en l’àmbit federal. Aquesta mesura, en vigor del 1994 al 2004, va fixar un article en el Codi Penal federal “per prohibir la fabricació, transferència o possessió d’una arma d’assalt semiautomàtica”. No obstant això, la llei s’havia de renovar cada deu anys a través d’un vot, i els republicans, liderats per George Bush fill, van optar per deixar que expirés. Aquesta decisió va enfadar el també exmandatari Bill Clinton. “Després de l’aprovació [de la prohibició d’armes d’assalt] del 1994, hi va haver una gran caiguda de morts per tirotejos massius. Quan va expirar la prohibició, van tornar a augmentar.” D’acord amb un estudi de la Universitat de Nova York, el nombre de morts per tirotejos massius va passar de 4,8 per any durant els anys de la prohibició a 23,8 per any. Tot i que les dades durant l’etapa de restricció són clarament inferiors, el principal investigador d’aquesta recerca va admetre que “és pràcticament impossible demostrar causa i efecte”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.