Un estudi internacional amb força participació catalana ha demostrat l’eficàcia d’un nou fàrmac per al càncer de mama metastàtic amb una baixa expressió d’HER2, una proteïna que es troba a l’exterior de les cèl·lules tumorals i que, en funció del nivell amb què s’expressi, determina quina és l’estratègia a seguir davant el càncer. Fins ara, els casos s’abordaven com a HER2 positius o negatius, però ara s’ha vist que una part important d’aquests últims sí que tenen un nivell baix d’expressió d’aquesta proteïna que permet l’aplicació del nou fàrmac, que ja havia estat aprovat per a l’HER2+. Es tracta del trastuzumab-deruxtecan, una combinació d’anticossos monoclonals amb vuit molècules d’una quimioteràpia molt potent que ataca les cèl·lules tumorals de manera molt més dirigida i precisa. No cura la malaltia, però aconsegueix doblar la supervivència sense progressió de la malaltia en les pacients amb aquest tipus de tumor, que suposen el 55% dels HER2-, el càncer de mama metastàtic majoritari (agrupa el 70% dels casos).

A partir d’aquests resultats, un dels reptes serà assegurar que es mirin de manera adequada els nivells d’HER2 en els tumors, ja que fins ara no es considerava important, indiquen els investigadors catalans participants en l’estudi. “Actualment, el fàrmac es continua avaluant en altres assajos en fases més precoces de la malaltia, quan les pacients encara no han rebut quimioteràpia per a la malaltia metastàtica, per veure si millora encara més l’eficàcia, així com en pacients amb tumors que tenen una mínima expressió d’HER2 i no van ser incloses en aquest primer estudi”, explica Cristina Saura, responsable de la unitat de càncer de mama de l’hospital Vall d’Hebron i de la recerca de càncer de mama del VHIO.

Ella és una de les participants en la descoberta que es va presentar ahir al Congrés de la Societat Americana d’Oncologia Clínica, una de les cites més importants d’aquest camp. També hi han participat els oncòlegs Aleix Prat i Maria Vidal, de l’hospital Clínic-Idibaps, i Miguel Gil, cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’ICO l’Hospitalet i investigador de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge. “Els resultats obtinguts són estadísticament significatius, clínicament molt rellevants i amb uns efectes adversos molt manejables. Aquest tractament passarà a ser un estàndard aviat i esperem que no es trigui gaire a poder incorporar-lo en el sistema públic”, assenyala aquest últim.