El primer ministre britànic, el conservador Boris Johnson, va guanyar ahir al vespre el vot de confiança convocat pel seu grup parlamentari. Ho va fer per 211 vots a favor i 148 en contra. Només 63 vots de diferència. Johnson, per tant, va sobreviure a la votació, però amb una rebel·lió molt gran dins del seu grup parlamentari. El 41% dels seus diputats li van girar l’esquerra. El primer ministre continuarà, de moment, en el càrrec, però queda debilitat.

La moció de censura interna va ser convocada després que es publiquessin les resolucions de la investigació interna per les festes a Downing Street durant el confinament, que concloïen que s’haurien pogut evitar i que el primer ministre n’havia d’assumir la responsabilitat. Johnson es va negar a dimitir, i això va provocar la votació.

El primer ministre vol ara enterrar el Partygate. Abans de la votació va dir que volia guanyar-la per reforçar el seu lideratge, però no li serà tan fàcil, perquè aquesta votació ha demostrat que té una oposició molt gran dins del seu grup parlamentari. I perquè també no es tracta només d’un afer intern del Partit Conservador, sinó que afecta la credibilitat que té en la població, com es va poder apreciar divendres passat durant el jubileu de platí d’Elisabet II. Johnson va ser escridassat quan enfilava l’escalinata de la catedral de Saint Paul amb la seva esposa, Carrie Johnson. Aquella no va ser la reacció d’un grup de detractors de Johnson que van anar expressament al lloc, sinó una mostra espontània dels ciutadans.

Cal recordar també que a la seva predecessora, Theresa May, també li van fer una moció de confiança i també la va guanyar (per 200 vots a 117), el 2019, però sis mesos més tard es va veure forçada a dimitir. Ningú no sap què passarà a partir d’ara. Ahir, després de la votació, van dimitir dos parlamentaris conservadors. El primer va ser John Lamont, secretari privat de la ministra d’Afers Estrangers, Liz Truss. “Els esdeveniments a Downing Street durant el confinament van ser inacceptables. La gent de tot el país s’ha enutjat profundament pel que va passar”, va dir en la seva carta de dimissió. Una estona abans havia presentat la renúncia John Penrose, perquè sentia que era “el començament del final”.

No obstant, la posició del primer ministre és clara: carpeta tancada. Abans de la votació, Johnson es va adreçar al seu grup parlamentari. Els va prometre “portar-vos de nou cap a la victòria”, segons es va filtrar, i va advertir que no caiguessin en un “debat fratricida sense sentit” sobre el futur del Partit Conservador.

També va instar els parlamentaris a “negar-se a gratificar els nostres oponents”, en referència als partits de l’oposició, i va rebre un gran aplaudiment quan va dir que no haurien de “ballar al so dels mitjans de comunicació”, que considera que són els que han orquestrat aquesta campanya contra ell. Interrogat sobre la seva assistència a la festa de Downing Street per la qual va ser multat per la policia, va dir: “Ho tornaria a fer.”

El diputat conservador Brendan Clarke-Smith, que va ser un dels que van assistir a la reunió amb Johnson, va explicar que “el primer ministre va dir que entenia la preocupació, però va exposar la seva visió de futur i que aquest tipus de batalla no beneficiava ningú”. Clarke-Smith va dir que alguns parlamentaris van qüestionar el primer ministre pel Partygate i “la seva integritat i la confiança”, però que la majoria el van aplaudir. De fet, el seu gabinet en ple va votar a favor de Johnson.

Un altre dels que van votar en contra de Johnson, Roger Gale, va dir que si Johnson continuava aferrant-se al poder dividiria el partit i s’arriscaria a perdre les properes eleccions generals. Gale va dir: “[Johnson] No dimitirà. Theresa May va dimitir honorablement i Margaret Thatcher va dimitir amb honor perquè van sentir que havien perdut la confiança del partit.”

Tot i que votació era dins del Partit Conservador, el líder de l’oposició laborista, Keir Starmer, va instar els diputats conservadors, abans de la moció, a destituir Johnson per una qüestió “d’interès nacional”.