La presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen s’ha pronunciat aquest dimecres en favor d’una reforma del mercat elèctric europeu que eviti que l’elevat preu del gas marqui el preu del kilowatt/hora, en considerar que es tracta d’un sistema que no està adaptat a la “realitat de les [energies] renovables dominants”.

En el tancament del seu debat amb el Parlament Europeu sobre l’última cimera comunitària de la setmana passada a Brussel·les, Von der Leyen ha reconegut que el gas, la font d’energia més cara actualment, “defineix tot el preu” en un sistema que “ja no funciona”, ja que es va dissenyar “fa 20 anys” quan les fonts renovables començaven a entrar en el “mix”.

No obstant això, les renovables són avui les fonts “més eficients i barates”, però el gas, més car, encara defineix el preu de l’electricitat, ha lamentat la cap de l’executiu comunitari.

“Aquest sistema de mercat ja no funciona. Hem de reformar-ho, hem d’adaptar-lo a les noves realitats de les renovables dominants. Aquesta és la tasca que té la Comissió ara. No és trivial, és una reforma enorme. Ens durà temps i ha d’estar ben pensat però hem de fer un pas endavant per adaptar el nostre mercat de l’electricitat a les condicions modernes”, ha defensat Von der Leyen.

La posició plantejada avui per la presidenta de la CE dona un gir a la postura que ha mantingut Brussel·les en l’últim any.

“L’actual model de preus és la millor opció per als usuaris i negocis europeus”, assegurava el desembre passat la comissària europea d’Energia, Kadri Simson.

La presa de posició de la presidenta de l’Executiu comunitari difereix també de l’opinió expressada en el passada per l’Agència de Cooperació dels Reguladors de l’Energia (ACER) en un informe publicat el maig passat, on defensava que el sistema actual funciona adequadament.

Espanya, França, Portugal, Itàlia, Grècia o Romania han estat els socis comunitaris que més han insistit en l’últim any a emprendre una reforma del mercat elèctric a la Unió Europea (UE), en contra del criteri d’Alemanya, Països Baixos i altres set països, a més de la pròpia Comissió.

Els dos primers, en concret, van aconseguir que els Estats membres acceptessin la possibilitat que se’ls permeti una excepció ibèrica per intervenir el mercat de la península limitant el preu del gas en el mercat majorista, atès que constitueixen una “illa” energètica amb gran penetració d’energia de generació renovable.

Aquesta excepció prevista pel termini d’un any encara no ha entrat en funcionament, a l’espera que la Comissió doni el seu vistiplau a la proposta aprovada ja per Madrid i Lisboa.

Brussel·les nega “endarreriments” en l’aprovació de l’‘excepció ibèrica’
De fet, el portaveu de l’executiu comunitari, Eric Mamer, ha sortit al pas aquest dimecres de les crítiques per la lentitud de la CE en aprovar l’anomenada excepció ibèrica.

“No crec que parlar d’endarreriments sigui adequat. No hi ha un retard de la Comissió en l’anàlisi d’una mesura notificada per un Estat membre”, ha assegurat.

Preguntat per les raons per les quals Brussel·les encara no ha donat el seu vistiplau a la mesura, Mamer ha afirmat que els serveis de la CE “treballen sense descans per poder tenir una decisió sobre aquest mecanisme el més aviat possible”.

En la mateixa línia, la portaveu de la Competència de la CE, Arianna Podesta, ha assenyalat que “és molt normal” que els processos d’aprovació d’ajudes públiques notificades pels Estats membres “requereixin temps” perquè cal avaluar la seva “compatibilitat” amb les normes comunitàries.

“Fem costat als esforços d’Espanya i Portugal per donar suport a l’economia en un context de preus de l’energia elevats i especialment després de l’atac injustificat de Rússia a Ucraïna”, ha defensat Podesta.

Brussel·les continua analitzant les mesures que “recentment” van notificar Espanya i Portugal per mitigar l’impacte del preu del gas sobre el preu majorista de l’electricitat en els seus mercats amb l’objectiu de donar el vistiplau a l’anomenada excepció ibèrica.

El mecanisme tindrà una vigència de dotze mesos i les primeres setmanes s’establirà un topall al preu del gas de 40 euros el megawatt/hora, que posteriorment pujarà de manera gradual fins assolir una mitjana de 48,8 euros, gairebé la meitat de la cotització actual.