La llei situa el català com a “eix ver­te­bra­dor del model lingüístic de l’escola cata­lana”, enfront dels “ris­cos i ame­na­ces dels últims anys”, i evita que la llen­gua sigui uti­lit­zada de manera “par­ti­dista per ata­car la cohesió social” a Cata­lu­nya. Amb aques­tes parau­les el pre­si­dent Ara­gonès donava valor ahir a l’apro­vació d’una de les lleis més polèmiques d’aquesta legis­la­tura que, si bé ha acon­se­guit un gran con­sens, també atorga per pri­mer cop un ús més ampli del cas­tellà en l’ense­nya­ment. Les con­seqüències que tindrà la nova llei per a una llen­gua mino­ritària com és la cata­lana es des­co­nei­xen. L’objec­tiu era el con­sens i la cohesió social i és el que s’ha acon­se­guit.

A pri­mera hora del matí el PSC, ERC, Junts i En Comú Podem apro­va­ven final­ment la pro­po­sició de llei sobre els usos del cas­tellà i el català en l’ense­nya­ment no uni­ver­si­tari en res­posta a les sentències judi­ci­als que obli­guen a impar­tir un 25% de cas­tellà als cen­tres en què així ho dema­nin els pares dels alum­nes. L’ús de la llen­gua cata­lana en l’ense­nya­ment ha esde­vin­gut font de polèmica des que la sentència del Cons­ti­tu­ci­o­nal con­tra l’Esta­tut, el 2010, va eli­mi­nar-ne la pro­tecció.

Acon­se­guir de nou el con­sens al vol­tant del català davant els nous embats reque­ria el vot del PSC i així ha estat final­ment, mal­grat que a par­tir d’ara cer­ta­ment l’ús del cas­tellà en l’ense­nya­ment està per pri­mer cop regu­lat com a llen­gua cur­ri­cu­lar i edu­ca­tiva, la qual cosa suposa ampliar-ne l’ús més enllà del que fins ara s’incloïa per llei.

La votació va acon­se­guir 104 vots a favor amb una abs­tenció simbòlica del dipu­tat de Junts Fran­cesc Ten, en suport de Sal­va­dor Ribot, en vaga de fam en senyal de pro­testa per una llei que con­si­dera que afe­bleix el català.

Al final de la votació, el pre­si­dent Pere Ara­gonès va dema­nar la paraula per cele­brar el “gran acord de con­sens i de país sobre l’escola cata­lana”, que ha fet pos­si­ble apro­var la llei sobre l’ús i l’apre­nen­tatge del català i el cas­tellà, per “pre­ser­var l’escola de la uti­lit­zació par­ti­dista i política”, hi va afe­gir.

“No dimi­tim de la nos­tra res­pon­sa­bi­li­tat de legis­lar. Avui es legisla perquè les lleis les aprovi aquest Par­la­ment i no qual­se­vol altra instància”, subrat­llava el pre­si­dent apel·lant a la “res­pon­sa­bi­li­tat” dels grups que van impul­sar la llei. I va tenir parau­les d’agraïment cap al pri­mer secre­tari del PSC i cap de l’opo­sició a Cata­lu­nya, Sal­va­dor Illa.

Un “acord de país” que, segons el pre­si­dent, con­ti­nua “obert” perquè s’hi puguin “sumar” els que ahir es van que­dar fora d’aquest con­sens, for­jat amb l’esforç per com­pren­dre la posició de l’altre”.

La CUP, que hi va votar en con­tra perquè “s’obre la porta al bilingüisme i a la segre­gació a l’escola”, rebut­java for­mar part d’aquest con­sens perquè tam­poc té el suport majo­ri­tari de la comu­ni­tat edu­ca­tiva. “Tre­ba­llin per acon­se­guir aquest con­sens, quan el tin­guin nosal­tres hi serem” remar­cava el dipu­tat de la CUP Car­les Riera.