La llei situa el català com a “eix vertebrador del model lingüístic de l’escola catalana”, enfront dels “riscos i amenaces dels últims anys”, i evita que la llengua sigui utilitzada de manera “partidista per atacar la cohesió social” a Catalunya. Amb aquestes paraules el president Aragonès donava valor ahir a l’aprovació d’una de les lleis més polèmiques d’aquesta legislatura que, si bé ha aconseguit un gran consens, també atorga per primer cop un ús més ampli del castellà en l’ensenyament. Les conseqüències que tindrà la nova llei per a una llengua minoritària com és la catalana es desconeixen. L’objectiu era el consens i la cohesió social i és el que s’ha aconseguit.

A primera hora del matí el PSC, ERC, Junts i En Comú Podem aprovaven finalment la proposició de llei sobre els usos del castellà i el català en l’ensenyament no universitari en resposta a les sentències judicials que obliguen a impartir un 25% de castellà als centres en què així ho demanin els pares dels alumnes. L’ús de la llengua catalana en l’ensenyament ha esdevingut font de polèmica des que la sentència del Constitucional contra l’Estatut, el 2010, va eliminar-ne la protecció.

Aconseguir de nou el consens al voltant del català davant els nous embats requeria el vot del PSC i així ha estat finalment, malgrat que a partir d’ara certament l’ús del castellà en l’ensenyament està per primer cop regulat com a llengua curricular i educativa, la qual cosa suposa ampliar-ne l’ús més enllà del que fins ara s’incloïa per llei.

La votació va aconseguir 104 vots a favor amb una abstenció simbòlica del diputat de Junts Francesc Ten, en suport de Salvador Ribot, en vaga de fam en senyal de protesta per una llei que considera que afebleix el català.

Al final de la votació, el president Pere Aragonès va demanar la paraula per celebrar el “gran acord de consens i de país sobre l’escola catalana”, que ha fet possible aprovar la llei sobre l’ús i l’aprenentatge del català i el castellà, per “preservar l’escola de la utilització partidista i política”, hi va afegir.

“No dimitim de la nostra responsabilitat de legislar. Avui es legisla perquè les lleis les aprovi aquest Parlament i no qualsevol altra instància”, subratllava el president apel·lant a la “responsabilitat” dels grups que van impulsar la llei. I va tenir paraules d’agraïment cap al primer secretari del PSC i cap de l’oposició a Catalunya, Salvador Illa.

Un “acord de país” que, segons el president, continua “obert” perquè s’hi puguin “sumar” els que ahir es van quedar fora d’aquest consens, forjat amb l’esforç per comprendre la posició de l’altre”.

La CUP, que hi va votar en contra perquè “s’obre la porta al bilingüisme i a la segregació a l’escola”, rebutjava formar part d’aquest consens perquè tampoc té el suport majoritari de la comunitat educativa. “Treballin per aconseguir aquest consens, quan el tinguin nosaltres hi serem” remarcava el diputat de la CUP Carles Riera.