Un estudi sobre l’impacte que l’enlles­ti­ment del cor­re­dor medi­ter­rani podria tenir en l’eco­no­mia cata­lana con­clou que per cada euro que s’hi inver­teixi en retor­na­ran 1,7. “És a dir –hi va afe­gir Mònica Roca, pre­si­denta de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona–, que par­lem d’un 70% de bene­fici.” Roca va par­ti­ci­par en l’última part de la jor­nada, que va reco­llir l’anàlisi i les valo­ra­ci­ons de diver­sos repre­sen­tants empre­sa­ri­als i d’enti­tats econòmiques. La pre­si­denta de la Cam­bra de Bar­ce­lona va con­tra­po­sar que, si no s’acce­lera la infra­es­truc­tura fer­roviària, el que caldrà abo­nar per emis­si­ons con­ta­mi­nants “com­por­tarà una nova pèrdua de com­pe­ti­ti­vi­tat” per a les empre­ses i els pro­duc­tes cata­lans, que segons estu­dis de la ins­ti­tució patei­xen un dèficit històric d’inversió en infra­es­truc­tu­res de 45.000 mili­ons d’euros.

En la mateixa taula rodona hi va ser també Enric Martí, direc­tor gene­ral de logística de Seat, que va subrat­llar que el sec­tor de l’auto­moció està mutant cap a l’elec­tri­fi­cació. “Ens heu de cui­dar”, va dir, i va recor­dar que ara mateix Seat és l’única empresa inte­gral del sec­tor a tot l’Estat, perquè dis­se­nya, desen­vo­lupa i fabrica els vehi­cles. Actu­al­ment, la logística de Seat encara depèn massa dels cami­ons, però pro­jec­ten uti­lit­zar una xarxa fer­roviària de trens mix­tos per trans­por­tar vehi­cles i peces, objec­tiu sense el qual “serà com­pli­cat com­plir l’objec­tiu de reduir del 40% les emis­si­ons abans del 2030”.

Pel por­ta­veu de BASF, Ben Hep­fer, el seu emplaçament a Tar­ra­gona con­ver­teix el cor­re­dor medi­ter­rani en una eina clau. “Hem patit durant qua­ranta anys aquest retard– es va excla­mar Hep­fer– que va con­fir­mar la pla­ni­fi­cació de la ter­mi­nal inter­mo­dal que donarà ser­vei a tot el clúster químic de la zona, “i que estarà oberta a tot tipus de mer­ca­de­ries”, va acla­rir. Pel direc­tiu de BASF, són “en una can­to­nada d’Europa, men­tre que els mer­cats prin­ci­pals de l’empresa són al cen­tre del con­ti­nent”, per la qual cosa els com­pen­sa­ria uti­lit­zar el tren per a qual­se­vol distància supe­rior als 400 quilòmetres.

Per la seva banda, Cris­tina Duran, direc­tora de logística de Frei­xe­net, també va donar idea de la rellevància que per a una empresa “petita, però for­ta­ment expor­ta­dora” com la seva, tindrà un cor­re­dor medi­ter­rani en marxa, i ho va extra­po­lar afir­mant: “Si tots els petits i mit­jans de la indústria cata­lana volem dis­po­sar del tren, cal el cor­re­dor tant sí com no”.

Final­ment, entre altres par­ti­ci­pants, Josep Collado, secre­tari gene­ral de la Fede­ració d’Indústries Càrni­ques, va remar­car que el seu sec­tor exporta el 64% de la pro­ducció i que ara mateix ja exis­teix, tris­ta­ment atu­rada, una infra­es­truc­tura a Vila­ma­lla, ini­ci­ada als anys vui­tanta i pen­dent de ser desen­vo­lu­pada. “Té les vies, les ins­tal·laci­ons, la xarxa elèctrica, però hi fal­ten con­ne­xi­ons”, va lamen­tar Collado, que va pun­tu­a­lit­zar que, annex, hi ha un punt d’ins­pecció fron­te­rera que podria fer que tota la indústria agro­a­li­mentària pogués cer­ti­fi­car i des­pat­xar els con­te­ni­dors sense haver d’entrar a la conur­bació de Bar­ce­lona. Dis­sor­ta­da­ment, va lamen­tar, “l’inter­can­vi­a­dor fun­ci­ona ara mateix com un pàrquing de cami­ons que espe­ren fer els tràmits a la duana”.