Els retards i entrebancs en el corredor mediterrani són un dels màxims exponents del dèficit d’inversió de l’Estat en les infraestructures que recorren Catalunya. Com a mostra, ahir es va posar de manifest que de les més de trenta actuacions previstes fins al 2020, de moment només estan actives dues. La taula estratègica per al corredor mediterrani es va tornar a reunir ahir, tres anys després de l’última trobada, el 2018, al recinte modernista de Sant Pau de Barcelona, encapçalada pel vicepresident de la Generalitat i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, que va denunciar que des del 2011 no s’ha avançat en l’agenda catalana del corredor. Tot plegat, va advertir, “retarda la connexió amb Europa i frena un accelerador econòmic”, a més de situar el país “lluny de complir els objectius europeus de descarbonització”.

A més del vicepresident, la taula estratègica, constituïda el 2016 i formada per més de 130 actors econòmics, polítics i empresarials, va aplegar personalitats com la coordinadora del corredor a Europa, Iveta Radicová, i el seu homòleg a l’Estat, Josep Vicent Boira. Puigneró es va adreçar a tots dos representants “amb tota l’educació però també amb tota la contundència”, per expressar-los el descontentament pels endarreriments en el projecte i pel fet que fins ara “no hagi estat una prioritat per a l’Estat espanyol”. Puigneró va aprofitar per recordar el dèficit “rècord” en l’execució de les inversions en infraestructures per part de l’Estat que es va fer públic fa pocs dies: “És un dèficit sostingut, mantingut i volgut, és a dir, sistèmic, des de fa més d’una dècada”, que s’afegeix al dèficit fiscal i a l’incompliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut, que estableix una inversió estatal equivalent al pes del PIB català, al voltant del 19%. “Si l’Estat espanyol complís amb els compromisos, significaria que en els últims deu anys hauríem pogut fer dos corredors mediterranis cada any”, va ironitzar el vicepresident.

Puigneró també va assenyalar que en els últims anys Catalunya ha duplicat les exportacions i ha triplicat el nombre de multinacionals, amb un creixement del PIB per sobre de les mitjanes espanyola i europea. Per tot plegat, va remarcar: “No accelerar ni prioritzar aquesta inversió, amb una marginació conscient, només pot obeir a criteris polítics.”

Finalment, el representant de la Generalitat va expressar dubtes sobre el compliment dels vuit anys de marge que, d’acord amb Europa, queden per acabar el corredor, i es va preguntar si, en cas d’incompliment “caldrà anar als tribunals europeus”. “Ha de deixar de ser el corredor dels incompliments per ser el de les oportunitats”, va postil·lar.

Entre els múltiples incompliments, la Generalitat assenyala la falta d’execució dels nous accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona, l’absència d’alta velocitat en la línia Tarragona-València, o el retard en la connexió ferroviària amb la T1 de l’aeroport del Prat. Entre la llarga llista d’obres que el govern considera més urgents, hi ha la d’accelerar el nou accés ferroviari al port de Tarragona, la implantació del tercer fil al tram Vilamalla-Portbou o la millora de la capacitat del nus de Vila-seca.

La coordinadora europea, Iveta Radicová, es va mostrar oberta a escoltar totes les queixes, però també va constatar que en la seva gestió s’acostuma a trobar discrepàncies i prioritats diferents entre els governs estatals i regionals i un excés de “plans i projectes”, però “sense fets concrets”. Són, va dir, “obstacles de procediment a tres bandes, europea, estatal i territorial”. Alhora, va instar a redefinir els estàndards per tancar la bretxa “immensa” entre “els objectius i la voluntat dels tècnics i la realitat”.

El coordinador espanyol del corredor mediterrani, Josep Vicent Boira, va admetre la importància del corredor “com a alternativa, solució i catalitzador”, i es va mostrar optimista sobre el seu desenvolupament posant com a exemple el fet que Volkswagen hagi decidit instal·lar la gigafactoria de bateries a Sagunt: “Els alemanys no la hi instal·larien si no tinguessin la seguretat del desenvolupament del corredor mediterrani.” En defensa de la feina del govern espanyol, va dir que “hi ha obres en tots els trams”, com ara el canvi d’ample entre Castelló i Vandellòs, o l’estació de la Sagrera, “amb un 60% de les obres fetes”. Boira va justificar el ritme dient que el corredor “només és prioritari des del 2011”, tot i que va reconèixer que “les coses es poden fer millor, però també pitjor”.

Però qui més aplaudiments va recollir entre el públic va ser Joan Amorós, president de Ferrmed, l’entitat europea que vol connectar el nord i el sud d’Europa amb eixos ferroviaris. Amorós va retreure la falta de planificació “clara i concreta” en la infraestructura, i va afirmar que l’única solució “és concentrar les inversions allà on hi ha tràfic”, com és el cas de l’eix Barcelona-Tarragona, que és el tercer hub més important d’Europa i que, malgrat tot, concentra set dels dotze colls d’ampolla del corredor.