La societat ha interioritzat que hi ha una relació directa entre alimentació i salut, però això que ara ens sembla evident, no sempre ho ha estat i suposa un progrés. Tot i així, encara no s’ha resolt satisfactòriament la manera com els consumidors trien els aliments per aconseguir una dieta equilibrada, saludable i que s’ajusti a les necessitats de cada persona: no són les mateixes les d’un esportista que les d’una persona més aviat sedentària.

En aquest sentit, cada vegada hi ha més persones que es deixen aconsellar per aplicacions com ara MyRealFood, Yuka... L’avantatge d’aquestes eines digitals és que són fàcils d’utilitzar: només s’ha d’escanejar el codi de barres de l’article amb el mòbil i voilà, automàticament se sap si és bo, no tan bo o directament dolent com el dimoni (segons el criteri particular de cada aplicació, que no sempre té el consens de la comunitat científica internacional). “L’inconvenient principal és que no generen autonomia, perquè no cal un aprenentatge ni una reflexió”, adverteix Àlex Blasco, del Col·legi de Dietistes Nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCat) i ponent en el VII Cicle de conferències sobre alimentació, salut i consum responsable, que organitza la Unió de Consumidors de Catalunya (UCC) i que va tenir lloc l’abril passat a les Franqueses del Vallès.

Com que no pretenen formar persones amb autonomia, quan el producte escanejat no està catalogat, l’usuari de l’aplicació no sap què fer. “Les aplicacions interpreten i poden tenir errors; la millor informació és la que va del fabricant directament al consumidor a través de l’etiquetatge, mirem com podem millorar-la i fer-la útil”, defensa Clara Medina, directora de relacions amb associacions de Consumidors de Mercadona.

Ara bé, l’envàs del producte és, segons qui ho miri, o bé un objecte semiòtic ric en informació útil o un galimaties de difícil comprensió. En un mateix espai conviuen dades obligatòries de naturalesa objectiva i missatges directament publicitaris o, com a mínim, intencionats, i per a un profà en la matèria no resulta fàcil moure-s’hi. Entre les primeres hi ha la llista d’ingredients, les quantitats, la informació nutricional, la data de caducitat i de consum preferent, la traçabilitat del producte, les instruccions d’ús (si calen), les advertències per als al·lèrgics, etc. Hi ha altres peces d’informació no obligatòria que impliquen uns requisits de producció concrets i que sovint es posen perquè ajuden a vendre: el segell de producte ecològic o de benestar animal, per exemple.

L’interès per la salut està provocant que molts fabricants destaquin suposades propietats dels seus productes, com la ja famosa light, quan encara mantenen un nombre elevat de calories, o “font de fibra”, quan l’aportació a la dieta és mínima. També s’influeix en el consumidor adoptant el color verd, per reforçar el fet ecològic, o camuflant paraules que activen la compra: hi ha una marca de patates xips que ara es diu Artencis, però que tothom llegeix artesanas. “Aquests missatges més publicitaris és el que més ens mirem”, reconeix Oriol Roa, director de la UCC, que convida els ciutadans a denunciar pràctiques abusives perquè és la manera de corregir-les.

Segons un sondeig de Mercadona, el 50% dels enquestats reconeix que cerca la informació del producte en un altre lloc que no és l’etiqueta i un altre 50% diu que només la llegeix de tant en tant. “La gent no sap interpretar allò que llegeix: hem traslladat la responsabilitat al consumidor sense prèviament dotar-lo de les eines que necessita”, es lamenta Medina. En aquestes condicions el consumidor és extremadament sensible a tendències que no sempre estan gaire ben fonamentades, com ara l’hostilitat als additius, “que són segurs i necessaris”, diu Blasco, i que acaben generant quimifòbia, és a dir, por a tot allò que sona a químic. En el cas contrari, hi ha una ecofília, una afinitat al producte ecològic, si bé “no tenen ni més nutrients ni més propietats”, afegeix.

Un truc per llegir les etiquetes: mirar la llista d’ingredients per ordre i observar si el primer és l’esperat: per exemple, si és una sopa de xampinyons, el primer ingredient haurien de ser els xampinyons; a més, si en té més de cinc, pot ser un indici que es tracta d’un aliment processat. Compte amb el sucre i similars camuflats i amb l’excés de sal!